Interlingua

De Vicipedia
Interlingua (Interlingua)
Parlada en:
Area:
Tota parlores:
Ordina:
Familia: Linguas construida
State ofisial
Lingua ofisial de:
Regulada par:
Sifras
ISO 639-1 ia
ISO 639-2 ina
SIL ina
Vide ance: LinguaLista de linguas

Interlingua es un lingua aidante internasional (LAI) publicida en 1951 par la Asosia de Lingua Aidante Internasional (ALAI, o plu comun IALA). Lo es posible la lingua du en parlores de la linguas creada, pos esperanto. Lo es creada par usa la radises plu comun en la linguas grande de Europa (franses, italian, espaniol, portuges, engles, deutx, e rusce). La resulta es un vocabulo per la plu parte deduida de latina. Lo usa un gramatica multe simplida. Per esta razonas, lo es fasil aprendeda par un grande numero de popla. Lejores de elefen no ta ave un problem comprende interlingua!

Ortografia[edita | edita la fonte]

Interlingua ave un ortografia cual es per la plu fonemal.

Alfabeta de interlingua[edita | edita la fonte]

Interlingua usa la 26 leteras de la alfabeta latina con no sinietas. A su es la alfabeta con pronunsia en AFI e la nomes de la leteras:

Leteras major A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Leteras minor a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z
AFI [a] [b] [k], [t͡s] 1 [d] [e] [f] [ɡ] [h], [∅] 2 [i] [ʒ] [k] [l] [m] [n] [o] [p] [k] 3 [r] [s], [z] [t], [t͡s] 4 [u] [v] [w], [v] [ks] [i] [z]
Nomes a be ce de e ef ge ha i jota ka el em en o pe cu er es te u ve duple ve ix ypsilon zeta
  1. c es pronunsiada [t͡s] (o [s] si desirada) ante "e, i, y"
    1. ch es pronunsiada /ʃ/ en alga parolas e.g. 'choc' = /ʃok/
  2. h pote es pronunsiada silente
  3. q apare sola en la digram qu, cual es pronunsiada [kw] (ma [k] en la junta e pronom que e pronom qui)
  4. t es jeneral [t], ma ti ante un vocal, estra si lo es asentuada o presededa par "s", es pronunsiada [t͡sj] (o [sj] si desirada)
  5. g = /g/
    1. ma en -age = /ʒ/ (pd como 'j')

Ortografia coladal[edita | edita la fonte]

La libro "Grammar of interlingua" (Gramatica de interlingua) defini un "ortografia coladal" en §15.[1]

En la ortografia coladal:

  1. Leteras duplida cual representa un consonante singular es simplida con eseta de ss. Nota ce la grupo cc ante e, i, o y no representa un consonante singular; pe eclesia, aliterar, aducer, interogar (per ecclesia, alliterar, adducer, interrogar) ma massa, transsubstantiation, accidente.
  2. La vocal y es cambiada a i; pe tirano (per tyranno). La consonante y no cambia; pe yak.
  3. La digram ph es cambiada a f; pe fonetic, emfatic (per phonetic, emphatic).
  4. La digram ch, do lo representa la sona /k/, no cambia ante e o i. A otra parte lo es cambiada a c; pe cloric, Cristo (per chloric, Christo) ma chimeric.
  5. La h silente pos r e t es sutraeda; pe retoric, patetic (per rhetoric, pathetic).
  6. La letera j es usada en loca de g e gi per representa la sona /ʒ/ (como elefen j); pe sajo (per sagio).
  7. La sufisa -age (e ance la grupo de sonas -age a la fini de un parola cuando esta no es un sufisa) es cambiada a -aje; pe saje, coraje (per sage, corage). La sufisa -isar es cambiada a -izar, e sua derivadas es ance speleda con z; pe civilizar, civilization (per civilisar, civilisation).
  8. e final es sutraeda pos t cuanto t es pos un vocal, con eseta de parolas cual ave asentua sur la silaba tre de la fini; pe animat, brevitat (per animate, brevitate) ma composite. Esta regula pertine a e final pos n, l e r cuando esta consonantes es la spele coladal per nn, ll e rr; pe peren, bel, mel, il, bizar (per perenne, belle, melle, ille, bizarre). Formas de tempo presente e comandante no es afetada par esta regula; pote, permite, etc reteni sua -e final.

Esemplos[edita | edita la fonte]

Prea de la Senior:

Nostre Patre, qui es in le celos,
que tu nomine sia sanctificate;
que tu regno veni;
que tu voluntate sia facite
super le terra como etiam in le celo.
Da nos hodie nostre pan quotidian,
e pardona a nos nostre debitas
como nos pardona a nostre debitores,
e non duce nos in tentation,
sed libera nos del mal.

De un testo par Alexander Gode:

Interlingua se ha distachate ab le movimento pro le disveloppamento e le introduction de un lingua universal pro tote le humanitate. Si o non on crede que un lingua pro tote le humanitate es possibile, si o non on crede que interlingua va devenir un tal lingua es totalmente indifferente ab le puncto de vista de interlingua mesme. Le sol facto que importa (ab le puncto de vista de interlingua mesme) es que interlingua, gratias a su ambition de reflecter le homogeneitate cultural e ergo linguistic del occidente, es capace de render servicios tangibile a iste precise momento del historia del mundo. Il es per su contributiones actual e non per le promissas de su adherentes que interlingua vole esser judicate.

Vide ance[edita | edita la fonte]

Linguas construida (lista)
Linguas aidante internasional adjuvilobolakcommunicationsspracheengles basalesperanto (esperantido) • esperanto 2esperanto reformidaglobasaglosaidiom neutralidointalinterglossainterlinguakahkosmoskotavalangue nouvellelatinescelatino sine flexionelingua franca novalingua franca nuovalingwa de planetalingwe uniwersalamondialmondlangomundezemundolincomundolingueneonovialoccidentalsessolresolsonaspokiltavouniversalgloturopivolapükyolik
Linguas aidante zonal afrihiliefatesefolkspraakfrenkischmedjusloviansceromániçoromanidslovianto
Linguas esperimental lincoslojbanloglantociponavoksigid
Linguas artal aingeljãdothrakiklingonláadannadsatquenya
  1. https://web.archive.org/web/20170820185114/http://members.optus.net/~ado_hall/interlingua/gi/spell/collat.html (en engles)