Aingeljã

De Vicipedia
Aingeljã (Aingeljã)
Parlada en:
Area:
Tota parlores:
Ordina:
Familia: Linguas artifis
State ofisial
Lingua ofisial de:
Regulada par:
Sifras
ISO 639-1
ISO 639-2
SIL
Vide ance: LinguaLista de linguas

Aingeljã es un lingua creada creada par Ángel Serrano Sánchez de León e fundida en espaniol, catalan, aragones, galisian, portuges, franses e italian con alga influes de engles e deutx.

Introdui[edita | edita la fonte]

An si la lingua ave sua propre regulas, lo es xef relatada a espaniol, aragones e catalan. Esta tre linguas parteni a la ramo ueste de la linguas romanica, la du presente a la ramo ibero-romanica e la ultima a la ositano-romanica.

  • Con la espaniol comparte multa cualias de la sistem verbal, multa radises vocabulal, etc. Como la espaniol, lo sola ave sinco vocales: /a/, /e/, /i/, /o/, /u/, plu un xva/ə/ cual no es presente en espaniol (ma si en catalan e otra linguas). An tal, la du verbos en espaniol "ser" e "estar", en aingeljã es un sola verbo esăre.
  • Con catalan comparte la propensa a silabas fininte en consonante. La parolas cual comensa par l- es palatalida ante e, i e u (en catalan ante tota vocal). Pd, llop (cat, ain), lobo (esp), "lupo". La parolas en singular fininte en -n ia perde sua letera en catalan e aingeljã an si esta letera es presente en la plural e la femin. Pd mà (cat), mã (ain), "mano", plural: manas; estació (cat), stazõ (ain), "stasion", plural: stazonas; bõ, bona, bõns, bonas (ain), "bon".
  • Con la aragones lo comparte sua propensa a manteni la esplodentes nondiseda entre un par de vocales. Per dise, sapre (ain), saper (ara), saber (esp, cat), "sabe".

Otra linguas romanica ia influi aingeljã, como:

  • Galego e portuges, de cual la articles 'o e a ia deriva ou e a, sinifiante "la". La asentua nasal (~) de portuges es frecuente usada, an si lo no ave relata con la nasali de la vocal. Lo es un marca de la perde de la nasal etimolojial a fini de parola, cual es recovreda cuando lo es segueda de un vocal. En esta caso, ambos parolas es pronunsiada junta. Esta prosede es simil a la liaison en franses o liante. Per dise: ego sum (latina), jo sõ (sin liante en aingeljã), "I am"; jo sõn unatstatès (con liante en aingeljã), "me es esuan".
  • Franses e italian, cual ia dona alga parola a la lingua: Per dise: cheville (fra), caviglia (it), chavilla (ain), "talo"; chercher (Fre), cercare (it), cercre (ain), "xerca". Con la franses comparte la propensa a palatali la sona /k/ ante /a/ (an si esta prosede es partal e noncompleta). Pd, camminus (lat), chemin (fra), chamĩ (ain), "via"; capillus (lat), cheveau (fra), capell (ain), "capel".
  • La sola influi de la romanian es la usa de la sinieta corta (ă), cual sola pote apare supra la vocal a per representa la xva /ə/. Lo es usada en alga infinitivas, en la nomida verbos debil.
  • Alga influis de linguas germanica como engles e dutx es presente en la vocabulario. Pd, "to work" (en), vircre (ain); "child" (en), cjude (ain); Vogel (de), focle (ain), "bird"; Wolke (de), vouca (ain); "weather" (en), Wetter (de), vedra (ain).

Gramatica[edita | edita la fonte]

Fonolojia[edita | edita la fonte]

Aingeljã ave ses vocales:

Anterior Sentral Posterior
Cluida i u
Media cluida e o
Media ə
Media abrida
Abrida a

La fonemas consonante es la seguente:

Bilabial Labio'dental Dental Alveolal Posalveolal Palatal Velal
Plosiva p b t d k ɡ
Nasal m n ɲ
Fricante f v s z ʃ
Africante ʧ ʤ
Prosiminte w j
Aprosiminte ladal l ʎ
Vibrante r
Tocante ɾ

Ortografia[edita | edita la fonte]

Aingeljã es scriveda con un varia de la alfabeta latina con 27 leteras:

A a B b C c Ç ç D d E e F f G g H h
/a/ /be/ /ke/ /ke zete'ʎa/ /de/ /e/ /fe/ /ge/ /aʃ/
I i J j K k L l M m N n O o P p Q q
/i/ /jot/ /ka/ /le/ /me/ /ne/ /o/ /pe/ /ku/
R r S s T t U u V v W w X x Y y Z z
/re/ /se/ /te/ /u/ /ve/ /ve 'doula/ /eʃ/ /i 'gɾeka/ /zet/

La sola combina entre vocales e sinietas es:

ã ă à è é ĩ ì ï õ ò ũ ù ü

Alga comentas sur alga leteras:

  • [c] es sempre pronunsiada /k/, an ante vocales [e], [i]. Lo es un letera diferente de [ç], cual sempre es pronunsiada /s/.
  • La leteras [k] e [w] es usada per parolas stranjer.
  • La letras [x] es sempre parte de la digram [ix], cual es sempre pronunsiada /ʃ/. Esta digrama sola pote apare en dui o a fini de parola (nunca en la comensa).

Morfolojia[edita | edita la fonte]

Seguente sua morfolojia, Aingeljã es un lingua sintetica.

La categorias vocabulal es la normal en linguas romanica: nomes, ajetivos, pronomes, determinantes, verbos, averbos, preposadas, juntas e esclamas.

Verbos[edita | edita la fonte]

Tota la verbos segue un model regulada, eseta du. La sola verbos nonregulada es la verbos aidante: esăre, "es", cual es usada en la vos pasiva, e hawăre, "ave", cual es usada en la tempos composada. On ave un sola conjuga, car tota la verbos ia conflue en la conjuga un latina -are > -re. Esemplos: amare (latina), amăre (aingeljã), "ama", videre (latina), vidre (aingeljã), "vide". La moda sujuntiva no es marcada par sufisas de conjuga ma par la usa de la conjunta qwe, "ce". La verbos ave tre formas nonpersonal:

  • Infinitiva: la forma xef de la verbo, cual tota fini en -re. Los es nonvariable e pote ata como nomes masin.
  • Jerundio (o partisipio presente), cual fini en -ant. Los es nonvariable e pote ata como averbos.
  • Partisipio (o partisipio pasada), cual fini en -at. Los pote ata como ajetivos, e donce los debe acorda en jenero e numero con la nom cual los acompania (pd en la vos pasiva). En la tempos composada los es nonvariable.

Esemplos[edita | edita la fonte]

La Nos Padre[edita | edita la fonte]

Nou Pare, qwe ets nou cell,
qwe santificat eh vou nome,
qwe vene a nos vou reixĩ.
Qwe eh façata va voluntà,
tant na terra com nou cell.
Donat-nus hogge nou pã qwotiggãn
e pardonat-nus nas ofensas,
com tantbain nos pardonèms qwĩns ofensen-nus.
E nõ deixat-nus cadre na tentazõn
e lluwerat-nus dou Mal.
Amain.

La Senior de la Anelos[edita | edita la fonte]

Tre aneus per ous Reixes Elfes baix ou cell.
Seit per ous Moussers Nanãns nous palazes de petra.
Nou per ous Homes Mòrtals condenats a morăre.
Ũ per ou Mouser Unrerat, super oul'unrerat trõ,
na Terra de Mòrdor dõ stenden-si as Unras.
Ũn'Aneu per reixăre tots. Ũn'Aneu per trowăre-ous,
ũn'Aneu per atrajăre tots et atre-ous nas tenrewas,
na Terra de Mòrdor dõ stenden-si as Umras.

La Tore de Babel[edita | edita la fonte]

1. Denn tota a terra parlabe ũ mesme langaix et usabe as mesmas paraulas.

2. Qwand ous homes emigreiren des oul'Est, troweiren illes una planura na reggõ de Sinar e stauliçeiren-si lla.

3. E diçeiren illes ũns ad autres: "Vadèms façre brecs e cocre-ous a foc." Illes useiren brecs nou loc da petra, et asfaut nou loc da mortella.

4. E diçeiren illes: "Vadèms costrujăre una citàt et una torra daqwe someta atangge adast ou cell; ainsĩ nos esarèms famoses e nõ dispereixarèms-nus super a feza da terra."

5. Meh ou Mouser baixé per vidre a citàt et a torra qwe ous homes costrujaben de segat.

6. E diçé-si: "Tots illes formen ũ sol pople e parlen ũ mesme langaix; e doul'eh sol ou principi de sas interprisas; naçata qwe illes proponen-si risoutré umposïul per illes.

7. Jo vad baixăre confuixonăre sou langaix per qwe illes nõn entenden-si ũns cõn autres."

8. Ainsĩn ou Mouser dispereixé-ous de lla pur tota a terra et illes deixeiren costrujăre a cità.

9. Pur dou motï?u illa apellé-si Babell, pur qwe lla confuixoné ou Mouser ou langaix de tots ous hautants da terra, e des lla Ill dispereixé-ous pur tota sa surfiza.

Lias esterna[edita | edita la fonte]


Lias esterna[edita | edita la fonte]

Linguas construida (lista)
Linguas aidante internasional adjuvilobolakcommunicationsspracheengles basalesperanto (esperantido) • esperanto 2esperanto reformidaglobasaglosaidiom neutralidointalinterglossainterlinguakahkosmoskotavalangue nouvellelatinescelatino sine flexionelingua franca novalingua franca nuovalingwa de planetalingwe uniwersalamondialmondlangomundezemundolincomundolingueneonovialoccidentalsessolresolsonaspokiltavouniversalgloturopivolapükyolik
Linguas aidante zonal afrihiliefatesefolkspraakfrenkischmedjusloviansceromániçoromanidslovianto
Linguas esperimental lincoslojbanloglantociponavoksigid
Linguas artal aingeljãdothrakiklingonláadannadsatquenya