Malaui

De Vicipedia
Republica de Malaui
Republic of Malawi
Dziko la Malaŵi
Informa jeneral
Capital: Lilongwe
Lingua ofisial: Engles e chichewa
Dirije
Governa:
- Xef de stato:
- Xef de governa:
Otras
Area: 118,484 km²
Popla: 16,407,000
Densia:
PIB:
Mone:
Zona de ora: CAT (UTC+2)
Numero de telefon: +265
Interede:


Malaui (ofisial la Republica de Malaui) es un pais sin costa en Africa sude-este. Lo es bordada par Zambia a la norde-ueste, Tanzania a la norde-este e Mosambic a la este, sude e ueste. Malaui ave un area de 118 000 cilometres cuadrida e un popla estimada de 16 777 547 (julio 2013). Sua capital es Lilongwe, cual es ance la site la plu grande de Malaui; la site du de la plu grandes es Blantyre, la numero tre es Mzuzu, e la numero cuatro es sua capital vea, Zomba.

La nom Malaui veni de la maravis, un nom vea de la popla nianja ci abita la area. La pais ave ance la nometa "la cor calda de Africa". Lo es entre la paises la plu peti de Africa. Lago Malaui ocupa sirca un tri de la area.

La parte de Africa aora conoseda como Malaui ia es colonida par grupos bantu migrante, sirca la sentenio 10. En 1891, la rejion ia es colonida par la briteses. En 1953, Malaui, alora nomida Niasaland e un protejeda de la Rena Unida, ia deveni un protejeda en la Federa semiautonom de Rodesia e Niasaland. La Federa ia es desintegrada en 1963. En 1964, la protejeda de Niasaland ia fini e Niasaland ia deveni un pais autonom su Rea Elizabeth 2, con la nom nova Malaui. Pos du anios, lo ia deveni un republica.

Pos gania autonomia, lo ia deveni un stato de un partito su la presidentia de Hastings Banda, ci ia resta presidente asta 1994, cuando el ia perde un vota. Arthur Peter Mutharika es la presidente presente, e Malaui ave aora un governa democrata e multipartital. Lo ave un Forte de Defende Malaui cual inclui un armada, un marina e un ala de aira. Sua politica esterna es proueste e inclui relatas diplomata positiva con la plu de paises e partisipa en alga organizas internasional, incluinte la Nasiones Unida, la Comunia de Nasiones, la Comunia de Developa de Africa Sude, la Mercato Comun per Africa Este e Sude, e la Uni African.

Malaui es entre la paises la min developada de mundo. La economio es forte fundida sur cultiva, con popla xef campanial. La governa malaui depende multe de aida esterna per sasia sua esijes de developa, an si estas (e la aida ofreda) ia diminui de pos 2000. La governa malaui fronti defias en construi e crese la economia, boni educa, aida medical, proteje la ambiente, e deveni finansial nondependente. De 2005, Malaui ia developa alga programes cual foca a esta problemes, e la futur de la pais pare boni, con ce on ia vide un boni de economia, educa e aida medical en 2007 e 2008.

Malaui ave un espeta basa de vive e un mortalia alta de enfantes. VIU/SIDO es multe comun, cual drena la fortes de labora e la spendes governal. On ave un popla diversa de persones nativa, asianes e europeanes, con multe linguas parlada e un colie de credes relijial diversa. An si gera rejional periodal ia es nurida par divides etnical en la pasada, esta ia diminui ja notable en 2008, e la conseta de un nasionalia malaui ia reemerji.

La linguas major es chichewa 57,2% (ofisial), chinyanja 12,8%, chiyao 10,1%, chitumbuka 9,5%, chisena 2,7%, chilomwe 2,4%, chitonga 1,7%, e otras 3,6% (1998).