Matrilinia

De Vicipedia
Jennie Bobb e Nellie Longhat, madre e fia de la lenape, un tribu matrilinial, Oklahoma, 1915

Matrilinia es la trasa de relatas tra la linia fema. Lo pote ance corelata con un sistem sosial en cual cada person es identifiada par la linia de sua madre, e cual pote inclui la erita de propria e/o titulos. Un matrilinia es un linia de desende de un asendente fema a un desendente (mas o fema) en cual persones de tota jeneras interveninte es madre, pd "un linia de madres". Lo contrasta con Patrilinia, en cual desende es tra un linia de padres.

En alga sosias e cultures tradisional, parteni en sua grupos ia es eritada matrilinial (e es ancora aora, indicada par leteras apoiada a su):

En la sentenio 19 tarda, la plu de antropolojistes ia crede, seguente Lewis H. Morgan e sua libro Ancient Society (sosia antica), ce familia umana temprana ia es matrilinial e tota locas. La idea ia deveni min popular en la sentenio 20. Ma resente, biolojistes, jeneticistes, e paleoantropolojistes ia revisita la idea. La datos jenetica ia sujesta ce per miles de anios, femes en la cultures de xasores-coliores de Africa susaharan ia abita pos sposi, no con la familia de sua sposo, ma con sua propre madre e otra familia matrilinial. La antropolojistes biolojial aora acorda ce coopera per eleva enfantes ia es esensal per la evolui de la serebro noncomun grande de umanas, e la psicolojia corespondente.

An si un madre cura normal per sua propre enfantes en tota cultures, en alga cultures matrilinial, un "tio-padre" partisipa ance en cura per sua sobrines. La lia entre la rol de un padre sosial e un padre biolojial no es forte. En multe cultures matrilinial, spesial si lo ave ance un tradision de matrilocalia (pd, la sposo vade abita con la familia de la sposa), un om deveni la protejor no de sua enfantes biolojial, ma de la enfantes de sua sore, ci es videda como sua propre enfantes. An si la padre biolojial pote es prosima emosial, lo no es videda como familia par sua enfantes biolojial.

On ave multe varias de cultures matrilinial. En la plu de casos, omes e femes es plu egal ca en cultures patrilinial, e a min, femes partisipa en la desides political de un tribu. Jeneral, la femes posese la plu de propria, incluinte bestias e mobilas, an si omes pote posese cosas plu personal. Teritorio es comun poseseda par un matriclan, pd un familia estendeda de persones ci vide se como desendeda de un asendente madre. Un madre vea de la clan es cargada con distribui areas per xasa o cultiva, o a min pote nega desides par la omes de sua clan.

En multe cultures matrilinial, omes reteni sua potia regardante roles como xasor e geror, con interveni minima par la femes o madres vea. Pastoria e pexa es comun mas, e ance la construi de abitadas. En alga cultures, omes joven no ave multe encargadas, e spende sua tempo en prepara per combate o no plu ca parleta. Femes ocupa se tipal en colie, coce, manteni de la abitada, e la eleva de enfantes. Ma diferes en prestijia de omes e femes tende es minima.

Un resulta comun en cultures matrilinial es un grado de pas en la sosia e jeneral. La madres vea tipal ave un capasia forte de restrinje la agresivia malfamosa de omes joven. Un efeto relatada es ce esta sosias sufri de min viole sesal. Un otra cualia notable en alga cultures matrilinial es un libria de relatas sesal, e la libria de femes per eleje sua amores.

An si matrilinialia es plu comun en Africa, Asia sude e sude-este, e en la isolas de la Pasifica, on pote vide indicas de lo en la istoria temprana e la mitolojia de alga popla en la ueste:

En iudisme, la parteni de un person en la comunia iudiste es tradisional dependente de un desende tra un linia de madres. La plu de comunias iudiste ia segue matrilinia de a min la eda de la tannaim temprana (sirca 10 a 70 ce) a la eda moderna.

En Elas antica, la spartanes, an si los es notada per sua espertia en gera, ia ave un sistem matrilinial. En mitolojia, potia tipal deriva tra femes, e an si la res es mas, el ia erita potia par sposi la rea eritante. La nobiles de Elas no ia compete per sposi Elena per sola sua belia. E Edipo ia deveni la re de Tebes sola cuando el sposi la rea resente viduida.

On pote vide indicas de matrilinia en la mitolojia celta, como en la Mabinogi de la cimris o la sicles de CuChulainn de la eres. Per esemplo, la fem Medb es la potia real de Connacht, an si sua sposo es la re, e Mev nesesa afirma sua egalia con sua sposo par posese bestias tan grande ce el posese. Lo es posible ce la celtas ia adota alga de la tradisiones de la popla presedente de Europa ueste (posible la Euscara e sua relatas), incluinte matrilinia.

Con un crese en la fortia sosial de omes, spesial en la sosias pastoral, e la crese en la importa de gera, sosias matrilinial deveni lente sosias patrilinial. Cuando esta aveni, la controla de femes par omes ia crese, e los ia perde sua potia sosial, an en sua rol como madres. Femes ave un vantaje sinifiante en sempre conosente ce sua enfantes es vera sua enfantes; omes nesesa controlas sosial per es serta.

Alga cosas, como la teme de sorsoresas e la desacorda entre omes e sua madre par sposi, ambos multe comun en naras tradisional, pote es indicas de la cambias. La maltrata de femes, la restrinjes en vestes, abitadas, e empleas, la lia forte entre copula e sposi, la crea de prostitui, es posible efetos ladal de patrilinia. Un fem pote depende de la omes de sua clan matrilinial per securia.

En alga sosias moderna, spesial en la sites Europa e America Norde, femes ia ateni alga grado de egalia con omes. Per esemplo, England, Er, Deutxland, Israel, etc, ia ave presidentes e otra autorias fema, femes en roles militar, e un clar desira per plu respeta, incluinte en relatas sesal. Plu, esta relatas sesal es deveninte plu casual, plu persones eleje resta nonsposida, e divorsa ia deveni plu fasil. Lo es un espeta comun ce la fem ave la controla de sua enfantes, e familias con sola un curor ave plu comun la madre como la curor. En alga comunias, la norma es un madre e sua enfantes e la omes autonom. An tal, asta aora, femes no ave potia sufisinte per controla la ativias de omes joven, sin cual esta jovenes es comun sin gida e restrinje. Ma, posible, nos es movente a un sosia matrilinial denova.