Poplas baltica

De Vicipedia
(Redirijeda de Popla baltica)
La tribus baltica sirca 1200 ec
La bande de folclor Kulgrinda en Vilnius, Lietuva

La poplas baltica es un grupo etnical e lingual de indoeuropeanes. Oji, sola la lietuvisces e latvisces survive. Ma orijinal, los ia estende de la Rio Vistula a la Rio Dnepr, a sude de la Mar Baltica. La area ia es composada de forestas densa, con miles de lagos e pantanes, cual ia contribui a la isoli de esta popla e la natur conservante de sua linguas.

La balticas ia difere entre grupos ueste e grupos este. En la area de Deutxland e Polsca moderna norde, tribus como la Prus e otra estinguidas ia abita. En la este, pd Lietuva, Latvia e Bielarus moderna, ia es la asendentes de la lietuvisce e latvisces, con otra tribus estinguida

Tra la milenio prima ec, la area de abita de la balticas ia diminui. Multe tribus ia es asorbeda par otra grupos como la polsces, rusces, e gotos (ci ia migra de Sveria), an si la balticas ia estende se en partes de la abita de la uralicas sude-ueste, cual es oji representada par la estis.

En la sentenio 13, la statos de crusadores deutx (pe la Ordina de Livonia e la Ordina Teutonica) ia rena la area cual es aora Latvia e Esti. Tra sentenios, la area ia es desirada par la deutx, la rusces, la polsces e la svensces. En 1569, Polsca e Lietuva ia uni e ia comensa estende se tra Bielarus, Ucraina, partes de Rusia, Latvia, e un parte de Esti. Esta ia es la culmina de potia de la balticas, an si los ia debe comparti la potia con Polsca.

La rena de tsar Piotr la grande de Rusia ia resulta la uni de Polsca, e Lietuva ia deveni un protejeda de Rusia. La popla baltica ia joia libria per un tempo corta en 1918, ma ia deveni denova controlada par Rusia en 1944. En 1990, la Uni Soviet ia disolve, e Lietuva e Latvia ia deveni final libre, con sua visina Esti.