Arami (lingua)

De Vicipedia
Un libro suri, un dialeto de arami moderne

Arami (אַרָמָיָא‬ Arāmāy, suri clasica: ܐܪܡܝܐ‎, arabi: آرامية‎) es un lingua o grupo de linguas relatada cual parteni a la sufamilia de linguas semita de la familia de linguas afroasiatica. Plu esata, lo es un parte de la grupo semita norde-ueste, cual inclui ance la linguas de Canan como ivri e fenisia. La alfabeta arami ia es adota vasta per otra linguas e es la asendente direta de la alfabetas ivri, suri, e arabi. En sua 3100 anios de istoria scriveda, arami ia es usada como un lingua de la governa de imperos e como un lingua de adora de la divina, studia relijiosa, e la lingua parlada par popla variosa semita de Asia sude-ueste.

En istoria, arami ia es la lingua de la tribus arami, un popla semita de la rejion en e entre la Levante e la vale de la rio Eufrates norde. Sirca 1000 aec, la aramis ia ave un grupo de renas en lo cual es aora parte de Suria ueste. Arami ia deveni importante su la neoasirianes (911–605 aec), e con sua influe, arami ia deveni un lingua prestijosa e sua usa ia sperde tra la plu de Mesopotamia e la Levante. A su culmina, varias de arami ia es parlada tra la rejion moderne de Irac, Suria, Lubnan, Israel, Urdun , Filastin, Cuait, Arabia este e norde, e partes de Turcia sude-este e sude-sentral e Iran norde-ueste. Arami ia es la lingua parlada par Jesus, ci ia parla lar dialeto de Galil. Lo es ance la lingua de partes grande de la libros biblial de Daniel e Ezra (biblia), e ance un de la linguas de la Talmud.

La scrivores de la burocratia neoasirian ia ance usa arami, un pratica alora eritada par la neobabilonianes (605–539 aec) e la acemenanes (539–323 aec). Par la media de scrivores cual ia es instruida en la lingua, un forma de arami scriveda multe normida (nomida "arami imperial") ia deveni la lingua franca de comersia tra tota de la teritorios acemenan, cual estende tan distante a este como la vale de la rio Indo. Acel usa de arami scriveda alora condui a la adota de la alfabeta e alga vocabula en la forma de logogrames en la formas scriveda de alga linguas iranica media, incluinte los de Partia, Persia, Sogdania, e Corasmia.

La istoria longa, diversa, e sperdeda ia condui a la developa de multe varias, cual es a veses videda como linguas separada. Donce, on no ave un lingua arami solitar e statical: cada eda e loca ia ave sua propre varia. La varias e arami este e mandea deveni vasta parlada, ma es aora restrinjeda a Irac norde, Suria norde-este, Iran norde-ueste, e Turcia sude-este. La varia multe menasada par estingui de neoaram ueste es parlada par comunias peti en Suria norde-ueste.

Alga dialetos de arami ia es ance retenida como un lingua liturjial par alga comunias relijial. Un de esta dialetos es mandea, la lingua de la relijio mandeisme. Plu vasta sperdeda es suri, la lingua de cristianisme suri. Lo ia es ance la lingua liturjial de alga relijios gnostica aora estinguida, como manisme.

La linguas neoarami es alora parlada oji como un lingua propre par multe comunias de cristianes suri, iudis, e mandeanes de Asia sude-ueste. Los ia reteni la usa de la lingua franca dominante sentenios pasada an pos la aveni de multe cambias de linguas dominante en Asia sude-ueste. Ma la linguas arami es aora menasada par estingui. Los es usada sola par la jenera vea, tota pos la eda de jubila, e donce los pote es estinguida en no plu ca un jenera. Ma rexercores es laborante per arcivo tota dialetos ante los deveni estinguida. Enscrives de arami de site-statos de la sentenio 10 aec es conservada, cual mostra ce arami es un de la linguas la plu vea de cual nos ave ancora esemplos orijinal.