Aiti

De Vicipedia
Republica de Aiti
République d'Haïti
Repiblik Ayiti
Informa jeneral
Capital: Port-au-Prince
Lingua ofisial: Franses e creol aitian
Dirije
Governa: Republica semipresidental unida
- Xef de stato: Presidente Claude Joseph
- Xef de governa: Ministro xef Ariel Henry
Otras
Area: 27 750 km²
Popla: 10 847 334
Densia: 382/km2
PIB: $19.979 bilion
Mone:
Zona de ora: EST (UTC−5)
Numero de telefon: +509
Interede: .ht

Aiti, ofisial la Republica de Aiti (franses: République d'Haïti, creol aitian: Repiblik Ayiti) es un pais locida en la isola de Ispaniola en la Antilies en la Mar Caribe. Lo ave un tri de la isola, cual comparte con la Republica Dominican. La area es sirca 27 750 cilometres cuadrida e la cuantia de popla, en la anio 2007, ia es sirca 8 706 497 persones. La site capital es Port-au-Prince e la linguas major es franses e creol aitian.

Istoria[edita | edita la fonte]

Cristoforo Colombo ia ariva en Aiti en 5 desembre 1492, en la area conoseda como Môle Saint-Nicolas, e ia reclama la isola per la Corona de Castelia. El ia lasa 39 omes sur la isola, ci ia fundi la colonia La Navidad.

Revolui aitian[edita | edita la fonte]

Inspirada per la Revolui Franses de 1789 e la prinsipes de la diretos umana, persones de color ci ia es libre o sclavos en San Domingo ia presa per libria e diretos sivil.

En 1792, la governa franses ia envia tre comisionores con soldatos per regania la controla. Par alia con la sclavos e la gens de couleur (persones de color), la comisionores franses Sonthonax e Polverel ia aboli sclavia en la colonia. Pos ses menses, la Confere Nasional, gidada par Robespierre, ia validi la aboli e ia estende lo a tota la colonias franses.

En la Statos Unida, cual ia es mesma un republica nova, xefes political ia reata ambivalente, e a veses ia furni aida afin la plantores supresa la revolta. Plu tarda en la revolui, la SUA ia furni suporta a fortes militar aitian negra, con gol de redui la influe franses en America Norde e la Caribe.

Toussaint Louverture, un sclavo pasada e gidor de la revolta de sclavos, ia forsa la espanioles a via (de Santo Domingo) como ance la invadores brites ci ia menasa la colonia. En la anios nonserta de revolui, la Statos Unida ia fa ce ambos lados compete, con ce sua comersiores ia furni e la franseses e la rebelores. La luta en Aiti entre la persones libre de color, gidada par André Rigaud, e la aitianes negra, gidada par Louverture, ia devolui per deveni la Gera de la Coteles en 1799 e 1800. Multe persones libre de color ci ia survive ia parti de la isola como refujadas.

Pos cuando Louverture ia crea un constitui separadiste, Napoléon Bonaparte en 1802 ia envia un mision de 20 000 soldatos e la mesma cuantia de marinores su comanda de sua frate par sposi, Jeneral Charles Leclerc, per reprende la isola. La franseses ia ateni alga vinses, ma pos alga menses, multe de los ia mori de febre jala. Plu ca 50 000 soldatos franses ia mori en un atenta de reprende la colonia, incluinte 18 jenerales. La franseses ia catura Louverture, transportante el a Frans per litiga. El ia es prisonida a Fort de Joux, do el ia mori en 1803 de esposa e cisa de tuberculose.

La sclavos, con ance la gens de couleur libre e aliadas, ia continua sua batalia per autonomia. Jean-Jacques Dessalines ia vinse soldatos franses a la Batalia de Vertières a 18 novembre 1803, gidante la revolui prima susedosa par un armada de sclavos en istoria. En la tarda de 1803, Frans ia retira sua 7000 soldatos restante de la isola, e Napoléon ia abandona sua idea de refundi un impero en America Norde. Car la gera ia vade mal, el ia vende Louisiana (Frans Nova) a la Statos Unida.


Antilies model
Paises autonom Aiti | Antigua e Barbuda | Bahamas | Barbados | Cuba | Dominica | Grenada | Guadelupe | Jamaica | Martinic | Porto Rica | Republica Dominican | San Kitts e Nevis | San Lusia | Trinidad e Tobago
Dependes Anguila | Antiles Nederlandes | Aruba | Bermuda | Isola Navasa | Isolas Caiman | Isolas Virjin | Montserat | Turcs e Caicos