Colasa en la eda de bronze tarda

De Vicipedia
La colasa: flexas roja - la Poplas de Mar ataca Egipte, sin susede; blu - la Poplas de Mar ataca Egipte, sin susede; jala - La Popla de Mar destrui areas poplida en Suria e Cipros; ros - posible moves a Etruria e Sardinia; oranje - Elas misenean sufri destrui estendeda; negra - Troia e sites itita destruida par popla de Europa; punto brun - site destruida

En la eda de bronze tarde, un colasa subita de la economia de la cultures sirca la Mar Mediteraneo ia aveni, cual ia resulta en un "eda oscur". La economia de la palasios de la rejion de la Mar Ejeo e Anatolia cual ia marca la eda de bronze tarde desintegra e cambia a cultures de vilas peti e isolida de la eda oscur elinica. La dui sentenio sirca 1200 e 1150 aec ia inclui la colasa cultural de la renas misenean, de la dinastia de casitas de Babilonia, de la Impero Itita en Anatolia e la Levante, e la Impero Egiptian, la destrui de Ugarit e la statos amorita en la levante, la frati de la statos luvian de Anatolia ueste, e un periodo de caos en Canan. La dejenera de esta governas ia disturba la vias de comersia e ia redui sever la alfabetisme de la mundo conoseda. En la fase prima de esta periodo, cuasi tota sites entre Pilos e Gaza ia es destruida savaje, e multe ia es abandonada, incluinte Hatusa, Misenea, e Ugarit.

Sola alga statos potiosa, como Asiria, Egipte (an si debilida sever), e Elam ia survive la colasa - ma per la fini de la sentenio 12 aec, Elam diminui pos sua defeta par Nebucadnezar 1, ci ia revive corta la fortunas babilonian ante sufri un serie de defetas par la asirianes. Pos la mori de Axur-bel-cala en 1056 aec, Asiria ia comensa declina per sirca 100 anios seguente, e sua impero ia diminui sinifiante. Per 1020 aec, Asiria ia pare controla sola la areas en sua visinia; la partes bon defendeda no ia es menasada en la colasa.

Gradal, par la fini de la eda oscur, restas de la ititas ia fusa como statos siro-itita peti en Cilicia e la Levante. Los en la Levante ia es composada de governas itita e aramean. Comensante en la media de la sentenio 10 aec, un serie de renas aramean peti ia forma en la Levante, e la filistines ia comensa abita Canan sude, do la semitas ci ia parla canan ia fusa como un cuantia de governas como Israel, Moab, Edom, e Amon. De 935 aec, Asiria ia comensa reorganiza e denova estende se, resultante en la Impero Neoasirian (911-605 aec), cual ia controla ultima un area vasta de la Caucasos a Egipte, e de Cipros a Persia. Frigianes, cimerianes, e lidianes ia ariva en Anatolia, e un governa hurian nova de Urartu ia formi en Anatolia este e la Caucasos sude, do la colcianes (cartulis) ia emerje ance. Popla irani, como la persianes, medes, partianes, e sargatianes ia apare prima en Iran antica pos 1000 aec, deslocante la popla nonindoeuropean plu temprana, como la casitas, hurianes, e gutianes en la norde-ueste de la rejion. La lingua isolida de la elamitas e maneanes nativa a la area ia continua domina la rejiones sude-ueste e de Mar Caspian en ordina. Pos la periodo de influes de la este en la Mar Ejeo, Elas clasica ia emerje.

Un colie de esplicas per la colasa ia es proposada, sin cualce ateni un acorda jeneral; probable, multe fatores ia ave un rol. Estas pote inclui cambias de la clima (incluinte la resultas de erutas de volcanes), invades par la Popla de Mar e otras, la efetos de la sperde de metalurjia de fero, la developa de armas e taticas militar, e un colie de falis de sistemes political, sosial, e economial.