Antoon van Dyck

De Vicipedia
Antoon van Dyck, autodepinta
Henrietta Maria de Frans ia es la sposa real de Re Charles de England, Scotland, e Er, e la madre de sua susedentes Charles 2 e James 2/7

Antoon van Dyck (plu tarda, Anthony van Dyck, 22 marto 1599 – 9 desembre 1641) ia es un artiste flames de la eda baroca ci ia deveni la depintor de la corte de Re Charles de England, Scotland, e Er, pos susede en Nederland sude e Italia.

La enfante sete de Frans van Dyck, un mercator rica de seda en Antwerp, Antoon ia depinta de un eda temprana. En sua adolese, el ia es ja joia susede como un depintor autonom, e deveni un mestre en la sindicato de Antwerp en 1618. Alora, el ia labora en la studio de Peter Paul Rubens, la depintor plu famosa de Europa norde en sua eda. El ia deveni un influe major sur Antoon.

Van Dyck ia labora en London per alga menses en 1621, e alora revade a Flandre per un tempo corte, ante viaja a Italia, do el ia resta asta 1627, per la plu parte en Genova. En la desenio de 1620 tarda, el ia completa sua serie de gravas personal, xef de otra artistes, per cual el ia es multe amirada.

El ia resta per sinco anios en Flandre pos sua reveni de Italia, e de 1630 ia es la depintor de corte per arciduxesa Isabella, governor Habsburg e Flandre. En 1632, el ia reveni a London per deveni la depintor xef de corte, a la demanda par Re Charles de England.

Con la eseta de Hans Holbein, van Dyck e sua contempora Diego Velasquez ia es la depintores prima talentosa ci ia labora xef como depintores de corte, revoluinte la jenero. El es la plu conoseda per sua depintas de aristocratas european, spesial Re Charles e sua familia e asosiadas. El ia deveni la influe dominante sur la depinta personal engles per la seguente 150 anios. El ia depinta ance sujetos mital e biblial, incluinte pesos per altares. El ia mostra un capasia multe notable como un desinior. Sua stilo ia cambia multe entre la paises diferente en cual el labora, cual ia culmina en la sofistica destensa de sua periodo final engles. En sua vive, Re Charles ia dona a el la titulo de cavalero, e el ia es enterada en la Catedral de San Paul en London.

Lias esterna[edita | edita la fonte]