Arthur Schopenhauer

De Vicipedia
(Redirijeda de Schopenhauer)
Depinta de Schopenhauer, par Ludwig Sigismund Ruhl, 1815

Arthur Schopenhauer (pron. artur xopenhauer; 22 febrero 1788 – 21 setembre 1860) ia es un filosofiste deutx. El es la plu bon conoseda per sua obra de 1818 La mundo como vole e representa, do el descrive la mundo fenomenal como la produi de un vole metafisical sieca e nonsasiable. Comensante de la idealisme transendente de Immanuel Kant, Schopenhauer ia developa un sistem ateiste de metafisica e etica, un sistem cual ia es descriveda como un presenta model de pesimisme filosofial, e rejetante la filosofias pos-kantian contempora per comparti e afirma partes de filosofia de Asia (pe aseticism), a cual el ia ariva a concluis simil par sua propre labores filosofial.

An ce sua obra ia falida per trae un atende grande en sua vive, Schopenhauer ia ave un efeto pos sua mori tra campos variosa, incluinte filosofia, leteratur, e siensa. Sua scrives sur estetica, etica, e psicolojia ia influe pensores e artistes tra la sentenios 19 e 20. Los ci ia atesta la influe de Schopenhauer inclui Friedrich Nietzsche, Richard Wagner, Leo Tolstoy, Ludwig Wittgenstein,Erwin Schrödinger, Otto Rank, Gustav Mahler, Joseph Campbell, Albert Einstein, Anthony Ludovici, Carl Jung, Thomas Mann, Émile Zola, George Bernard Shaw, Jorge Luis Borges and Samuel Beckett.

Schopenhauer ia nase a 22 febrero 1788 en la site de Danzig (oji Gdansk, Polsca), la fio de Johanna e Heinrich Schopenhauer, ambos desendentes de familias rica. Los no ia es multe relijiosa, e ia es republicistes, multicultural, e anglofilicas. Cuando Danzig ia deveni un parte de Prusen en 1793, la familia ia move a Hamburg.

Pos la suiside de sua padre, Artur ia pasa du anios como un mercatos en onor de sua padre. Sua educa ia es pratical e xef dedicada a comersia. Sua madre ia move, con sua fia Adele, a Weimar, un sentro de leteratur deutx, per joia vive sosial entre scrivores e artistes. Ala, el ia crea un "salon" popular per esta inteletosas. Plu tarde, Artur ia segue.

Artur ia parti de Weimar per deveni un studiante a la Universia de Gottingen en 1809, atraeda par la ambiente moderne e siensal. El eleje medica per sasia sua intereses en siensa. El ia deside cambia de medica a filosofia sirca 1810-1811 e ia parti a la Universia de Berlin. En 1814, Schopenhauer ia vade a Dresden, do el ia continua sua studias filosofial, ia joia la vive cultural, ia sosiali con inteletosas, e ia ave lias sesal. Ma sua ocupa xef en esta periodo ia es la scrive de sua obra mestral La mundo como vole e representa, cual el scrive entre 1814 e 1818.

En cuando el ia espeta la publica de sua libro, Schopenhauer parti Dresden per un vacanse de un anio en Italia. Ultima, disturbada par la risca finansial e la asentia de respondes a sua libro, e ia deside prende un posto academial. Pos contata amis, el ia deside reveni a Berlin. Un sua anio final a Berlin, el ia ave un sonia "profetal" cual urje ce el fuji la site.

Cuando el ia ariva a Frankfurt, el ia esperia un periodo de depresa e sania declinante. Ma a pos, el resta sana en sua senesa, cual el ia atribui a sua paseas frecuente, sin conserna per la clima, e a dormi sufisinte. El ia ave un bon apetite e pote leje sin oculo, ma sua oia ia declina e el ia developa problemes reumatica. El ia continua sua leje, scrive, e coresponde asta sua mori. el mori de fali pulmonal-respiral con 72 anios.

Vide ance[edita | edita la fonte]