Hale Asaf

De Vicipedia
Un foto de Hale Asaf
Un autodepinta
Un depinta de sua sposo Oygar
Un vista de Bursa

Hale Asaf, orijinal Salih (1905, Constantinopoli - 31 maio 1938, Paris) ia es un depintor turces de asendentes cartuli e adige. El ia es la sobrina de la artiste fema prima de Turcia, Mihri Müşfik Hanım. No como multe artistes turces de sua periodo ci ia es inspirada par impresisme e arte clasica, el ia es un promovor importante de cubisme en Turcia. Esta influe es spesial vidable en sua autodepintas, depintas de otras, e depintas de natur mor.

Sua padre ia es la presidente de la Corte de Apela Osmanli. Per un maladia seria en enfantia, el ia debe reseta sirurjia de la figato a sinco anios, e ia sufri de complicas per la resta de sua vive. El ia atende "Scola Alta de Franses de Nosa Dama de Sion", un scola privata per xicas en Constantinopoli, do el ia aprende parla engles e franses.

En 1919, a la comensa de la Gera de Autonomia de Turcia, el ia es enviada a Roma, do el ia reseta sua lesones prima en arte de sua tia. La anio seguente, el ia es en Paris, studiante con Namık İsmail, un ami de la familia. Cuando el ia maturi, sua familia ia envia el a Berlin per comensa studias formal. An si el ia ave un reveni de sua maladia cual ia nesesa sirurjia sur sua pulmones, el ia susede en la esamina de entra per la Academia de Artes de Prus, e ia deveni un studiante de Arthur Kampf. An con la problemes de sua familia (incluinte ce sua padre ia abandona sua madre per un autoesclui a Egipte), el ia susede bon a la academia. En 1924, alga de sua depintas de persones ia es publicida en un jornal de arte local.

El ia reveni a Turcia pos la gera e ia enscrive a la İnas Sanayi-i Nefise Mektebi ("Scola de Artes Bela"), do el ia studia con Feyhaman Duran e Ibrahim Çallı. A esta tempo, pos la mori de sua madre de tuberculose en un ospitaleta suiz, ce el ia comensa usa la nom de la familia de sua madre, Asaf, en loca de Salih. El no ia es longa a la scola de arte cuando el ia gania un donada per studia de la Ministreria de Educa Nasional per studia en Europa. Esta ia condui el denova a Deutxland, a la Academia de Artes Bela, Munchen, do sua instruor ia es Lovis Corinth. En 1926, el ia presente sua obras a la Galatasaray Esibi, un aveneria major per artistes nova cual ia aveni anial de 1916 a 1951 en Istanbul. De 1927 a 1928, el ia es denova en Paris a la Academia de la Grande Chaumiere, studiante con Andre Lhote e lesones privata con İsmail Hakkı Oygar, un artiste de seramica notable, ci ia deveni sua prometeda. Pronto pos, los ia reveni a Turcia.

Los ia abita en Bursa, Turcia, do el ia trova un posto como instruor. El ia deveni ance un instruor a la Scola Normal de xicas e la Institui de Arte de Xicas de Necati Bey. En 1929, el e Oygar ia es entre la fundores de la Müstakil Ressamlar ve Heykeltraşlar Birliği ("Asosia de depintores e scultores autonom"). Como un resulta de sua eleva multicultural, el no ia ajusta bon a la ambiente provinsal en Bursa. En un aveni, el ia desmaia pos es mensasada par un fola a un bazar, suposada car los ia es ofendeda par un de sua depintas. El ia pote departe de Bursa par intercambia postos con la artiste Mahmut Cûda. El ia prende sua posta a la scola per xicas e Asaf ia prende sua posto a la İstanbul Devlet Güzel Sanatlar Akademisi (Academia de la Stato de Artes Bela, en Istanbul). Sua triste e depresa ia continua e, en 1931, el ia reveni solitar a Paris.

A la fini de la anio, el ia nesesa plu sirurjia. Entre sua recovre, el ia encontra la scrivor italian Antonio Aniante, ci ia opera la Galerie-Librarie Jeune Europe, e el ia ofre la posto de dirijor a el. Plu tarda, los coabita. La galeria ia clui en 1934 e la libros par Aniante ia es proibida en alga partes de Europa, causada par sua oposa a Benito Mussolini, donce la situa finansial de la duple ia mali. Los ia es salvada tempora cuando Re Zog 1 de Xciperia ia paia 5,000 francas per un depinta de el. Ma, par esta tempo, la maladia cronica de Asaf ia deveni canserosa e el ia mori en la primavera de 1938.

Alga de sua depintas ia es destruida en la Gera Mundal 2. Lo no es serta cual ia aveni a los cual ia es poseseda par Aniante cuando el ia mori en 1983. Alga ia es vendeda a coliores turces. Un studia ia es conduida de 2001 a 2002 e, en tota, plu poca ca 30 de sua obras ia es reportada, an si esta pote es la resulta de la manca de coopera par la coliores.