Gera de Sento Anios

De Vicipedia
Mapa animada de la Gera de Sento Anios: jala - Frans; gris - England; gris oscur - Burgundia; roja - Batalias importante
Imajes de la gera:Con la orolojio, de alta sinistra: La Rochelle, Agincourt, Patay, Orleans

La Gera de Sento Anios ia es un gera entre Frans e England en la eda medieval. Lo ia dura 116 anios, de 1337 a 1453. La gera ia comensa car Charles 4 de Frans ia mori en 1328 sin un eritor mas direta (pd, un fio o frate plu joven). Edward 3 de England ia crede alora ce el ia ave la direto per deveni la re nova de Frans par sua relata a Charles 4 tra familia de sua madre. La franses no ia desira un re stranjer, donce Philip 6 de Frans ia declara ce el ta deveni la re car, par la lege Salica, femes no pote transmete la direto per rena a sua fios. La du nasiones ia comensa la gera como la resulta de esta nonacorda.

A la comensa de la gera, Frans ia es la plu forte de la du nasiones, con sirca 17 milion abitores, en cuando England ia ave sola sirca 4 milion abitores. Frans ia ave un alia con Scotland contra England, e England ia atenta alia se con partes de la "paises basa" (aora Nederland e Beljia). La engles ia gania un vinse grande a mar en la Batalia de Sluys en 1340 cual ia preveni Frans de invade England. Pos acel, la gera ia es restrinjeda cuasi tota en Frans. England ia vinse ancora a la Batalia de Crecy en 1346, partal la resulta de la usa de la arco longa de Cimri.

De 1348 a 1356, on ave minima combate, la resulta de la "Moria Negra", un pesta sever. Alora, Edward, la Prinse Negra, ia gania la Batalia de Poitier per England. La Jean 2 de Frans ia es caturada en la batalia. La engles ia invade Frans denova, ma no ia es capas de prende cualce plu sites. Un trata ia dona un cuatri de Frans a England.

Re Charles 5, la nova re de Frans, ia es plu susedosa, con Bertrand du Guesclin como sua cavalero la plu bon. La Prinse Negra ia es ocupada par un otra gera en Espania, e Edward 3 ia es tro vea per condui un armada denova. Donce, Frans ia alia con Castilia contra England e Portugal. Frans ia regania multe vilas franses de la engles en esta tempo. Un pas segueda de 1389 a 1415.

La parte de la gera la plu famosa ia comensa en 1415. Henry 5 de England ia invade Frans e ia gania en la Batalia de Agincourt par usa multe arcores. Re Charles 6 de Frans ia es dementida e no capas de rena, e cuasi tota de sua fios ia mori joven. La rea de Frans, Isabeau de Baiern, ia instrui un de sua fias per sposi con Henry 5, e ia suscrive a la Trata de Troyes per fa ce Henry 5 deveni la re de Frans. Henry 5 e Charles 6 ia mori a cuasi la mesma tempo, e la engles ia crede ce Henry 6 de England ia es la re nova de Frans, e multe en Frans ia acorda. La fio final de Charles 6, Charles 7 de Frans, ia proclama ce el debe es la re nova, ma multe persones ia crede ce el no ia merita la rena car alga otra person ia es probable sua padre.

La engles ia continua catura rejiones en Frans asta Jeanne d'Arc, seguente reseta un revela spirital, ia condui la armada a susede a la Aseja de Orleans e la Batalia de Patay en 1429. El ia regania multe sites e ia condui Charles 7 a sua coroni, ma Jeanne no ia pote regania Paris. El ia es condenada par la engleses de eresia e ia es ardeda a la palo con no plu ca 19 anios. (El ia es declarada un martir plu tarda, e ultima ia deveni "San Jeanne") Pos sua mori, la franses ia continua reprende teritorio, an si plu lente. Frans ia ateni un gania diplomata en 1435 con la Trata de Arras. La gera fini en 1453 con un vinse par Frans a la Batalia de Castillon. England ia perde permane la plu de sua poseses continental, con sola Calais restante su sua controla a la continente asta la Aseja de Calais en 1558.

La gera ia resulta en la crea de la armadas stante prima en Europa ueste pos la Impero Roman Ueste, e aida cambia sua rol en geras. En Frans, geras interna, epidemicas sever, famiones, e banditia par corpos libre de mersenarios, ia redui la cuantia de la popla dramosa. En England, la fortias political tra tempo ia comensa a oposa aventuras cara como la gera. La nonsasia de la nobiles engles, la resulta de la perde de sua proprias continental, e la xoca jeneral a perde un gera tan cara, ia aida en condui los a la Geras de la Rosas (1455 - 1487).