Cultur Hallstatt

De Vicipedia
Mapa de la cultures Hallstatt (jala e jalin) e de La Tene (verde e verdin)

La cultur Hallstatt ia es la cultur major de Europa ueste e sentral de la eda de bronze tarde de 1200 a 800 aec, en cuando lo es un parte de la cultur de campos de vasos, e de la eda de fero temprana de la sentenios 800 a 450 aec, la cultur Hallstatt plu esata. Lo es segueda par la cultur La Tene. Lo es comun asosiada con popla proto-celta e celt en la ueste, e con ilirianes en la este.

La cultur es nomida per sua loca de tipo a Hallstatt, un vileta a lado de un lago sude-este de Salzburg en Osteraic, a do on ave un mina rica per sal e alga 1300 enteras con multe fabricadas eselente.

Per la sentenio ses aec, lo ia estende per inclui teritorios vasta, con du zonas, este e ueste, covrente la plu parte de Europa ueste e sentral a sude a la Alpes, e estendente en Italia norde. Partes de Britan e Iberia ia es incluida en la estende ultima de la cultur.

La cultur ia es fundida sur cultiva, ma fabrica de metal ia es multe avansada, e par la fini de la periodo, intercambia entre la area e la cultures mediteranean ia es economial importante. Distinguis sosial ia deveni plu importante, con clases elite de xefes e gerores e posible los con otra capasias. Sosia ia es organizada sur un funda tribal. Ma sola un poca de vilas grande, como Heuneburg en Deutxland sude, ia es vera vilas e no viletas par la espetas moderne.

La vilas ia es tipal fortida, situada sur colinas, e comun incluinte la fabricerias de bronzores, arjentores, e orores. La enteras de a elite ia es tumulos con un sala, grande en alga casos, foreda con lenio e con la corpo e la benes funeral ordinada sirca la sala. On ave alga enteras cual inclui carones. Alga vagones funeral, probable usada per porta la corpo a la tumulo, es ance enterada. Seramicas, vasos e armas de bronze, e joalas de oro es ance trovada a tal enteras.

La cultur material ia es sufisinte per dona un economia stable. Comersia con la colonias elinica e la cultur de laEtruscas ia causa cambias sosial e cultural en la locas norde de la Alpes. Xefes potiosa ia emerje ci ia controla la redistribui de benes lusosa de la mundo mediteranean, cual deveni un cualia de la cultur de la Tene. Spadas de fero ia apare en periodos plu tarde, de la sentenio oto, con utiles veninte plu tarde. Orijinal, fero ia es cara e ia es usada como un material prestijosa per joalas. E la rota de la vasor apare a la fini de la periodo.