Zenobia

De Vicipedia
Zenobia
Imperoresa de Palmira
Periodo de governa: 272
Presedor: -
Seguor: -
Rea madre de Palmira
Periodo de governa: 267–272
Presedor: -
Seguor: -
Rea sposa de Palmira
Periodo de governa: 260–267
Presedor: -
Seguor: -
{{{Titulo political4}}}
Periodo de governa: {{{Periodo de governa4}}}
Presedor: {{{Presedor4}}}
Seguor: {{{Seguor4}}}
{{{Politikala_titulo5}}}
Periodo de governa: {{{Periodo de governa5}}}
Presedor: {{{Presedor5}}}
Seguor: {{{Seguor5}}}
{{{Politikala_titulo6}}}
Periodo de governa: {{{Periodo de governa6}}}
Presedor: {{{Presedor6}}}
Seguor: {{{Seguor6}}}
{{{Politikala_titulo7}}}
Periodo de governa: {{{Periodo de governa7}}}
Presedor: {{{Presedor7}}}
Seguor: {{{Seguor7}}}
Informa personal
Data de nase: s 240
Loca de nase: Palmira, Suria
Data de mori: A pos 274
Loca de mori:
Spos: Odenato
Profesa:
Partito political:

Septimia Zenobia (elinica Ζηνοβία / Zēnobía, arami בת זבי / Bat-Zabbai, latina Julia Aurelia Zenobia) ia es un rea de la sentenio 3 de la Impero de Palmira locada en lo ce oji es Suria. Multe lejendas ensirca sua asendentes ma probable el ia no es un sitadan comun e el ia sposi la gidor de la site, Odenato. Sua sposo ia deveni re en 260, elevante a Palmira a un potia suprema en Asia sude-ueste cuando el ia vinse la sasananes e stablinte la Este Roman. Pos la asasina de Odenato, Zenobia ia deveni rejente de sua fio Vabalato e ia reteni la potia tra sua rena.

En 270, Zenobia ia lansa un invade cual ia trae la plu de la Este Roma su sua influe e ia culmina con la ajunta de Egipte. En la dui de 271 sua rena ia estende de Ancira, en Anatolia sentral, a Egipte sude, an si el resta par nom suordinada a Roma. An tal, en reata a la campania de la imperor Aureliano en 272, Zenobia ia declara sua fio imperor e ia oteni la titulo de imperoresa (declarante la nondepende de Palmira de Roma). La romanes ia vinse pos un luta sever; la rea ia es asejada en sua capital e caturada par Aureliano, ci ia esclui el a Roma do el ia pasa la resta de sua vive.

Zenobia ia es un monarca educada e ia coraji un ambiente inteletosa en sua corte, cual ia es abrida a eruditas e filosofistes. El ia es tolerante con sua sujetos, e ia proteje minorias relijial. La rea ia manteni un dirije stable cual ia governa un impero multietnical e multicultural. Zenobia ia mori a pos 274, e multe naras ia es rejistrada sur sua fortuna. Sua asende e cade ia inspira istoristes, artistes e novelores, e el es un eroe nasional en Suria.