Y Wladfa

Article bon
De Vicipedia

Y Wladfa

Bandera de la colonia cimrica en Patagonia.
Popla 72 685
Loca Provinse Chubut
Relijio Protestantisme (xef metodisme e presbiterianisme) e catolicisme
Lingua Espaniol, cimrica de Patagonia (10%)
Poplas relatada Cimricas

Y Wladfa (pronunsiada /ə ˈwladva/ en cimrica, sinifiante "La Colonia"[1]) e, a veses, Y Wladychfa Gymreig,[2][3] es un colonia cimrica en Arjentina, cual ia comensa en 1865 e ia aveni xef longo la costa de la provinse Chubut en la rejion de Patagonia.

En la sentenio 19 e la sentenio 20 temprana, la governa arjentina ia promove migra de Europa per popla la rejion estra Buenos Aires, e entre 1856 e 1875, 34 colonias de nasionalias diversa ia es instituida en Santa Fe e Entre Ríos. En ajunta a la colonia xef en Chubut, un colonia plu peti ia es instituida en Santa Fe per 44 cimricas ci ia abandona Chubut, e un otra grupo ia coloni Coronel Suárez en la sude de la provinse Buenos Aires[4] En la temprana de la sentenio 21, sirca 50 000 abitores de Patagonia ia es desendentes cimrica[5].

La comunia cimrica-arjentina es sentrida en Gaiman, Trelew e Trevelin[6]. Chubut estima ce la cuantia de parlores de cimrica patagonian es 1500; par contrasta otras estima ce lo es 5000[7][8].

Istoria[edita | edita la fonte]

Colonistes prima (1865)[edita | edita la fonte]

Una casa de te cimrica en Chubut.
La onorable Michael D. Jones (1822–98)

La idea de un colonia cimrica en America Sude ia es avansada par Profesor Michael D. Jones, un sermonor nonconformiste nasionaliste cimrica[9]:23 ci ia abita en Bala e ci ia recomenda crea un "Cimri peti ultra Cimri". El ia pasa alga anios en la Statos Unida, do el ia vide ce la migrores cimrica es multe rapida asorbeda en compara con otra poplas e ce frecuente los ia perde sua identia cimrica[9]:22. El ia proposa institui un colonia de parlores de cimrica a via de la influe de la lingua engles. El ia enscrive colonistes e ia furni finansia; Australia, Zeland Nova e an Filastin ia es considerada, ma Patagonia ia es elejeda per sua isoli e la ofre de la arjentinas de 260 km² de tera longo la rio Chubut per intercambia per abita la tera ancora no concistada de Patagonia per Arjentina[9]:23–30. Michael D Jones ia parla par letera con la governa arjentina sur coloni un area conoseda como Bahía Blanca do la migrores cimrica ta pote manteni sua lingua e cultur. La governa arjentina ia aseta e ia dona a los un area grande per controla. Un comite de migra cimrica ia asembla en Liverpool e ia publici un manual Llawlyfr y Wladfa per anunsia la scema per crea un colonia cimrica en Patagonia, cual ia es distribuida a tota partes de Cimri.

A la fini de 1862, la capitan Love Jones-Parry e Lewis Jones (per ci Trelew ia es nomida) ia parti en dirije a Patagonia per deside esce lo es un area conveninte per la migrores cimrica. Los ia visita prima Buenos Aires, do los ia discute con la ministro de internas Guillermo Rawson e, pos un acorda, ia dirije se a plu sude. Los ia ariva a Patagonia en un barco peti nomida la Candelaria, e ia es dirijeda par un tempesta a un baia cual los ia nomi "Porth Madryn", per la imobila de Jones-Parry en Cimri. La site cual ia crese sirca la loca do los ia ariva es oji nomida Puerto Madryn. En sua reveni a Cimri los ia declara ce la area es multe conveninte per coloni.

La colonia european permanente en la Vale de Chubut e sua ambiente ia comensa a 28 julio 1865 cuando 153 colonistes cimrica ia ariva sur la Mimosa, un cliper-de-te convertida. La custa de lua la Mimosa e converti lo per pasajores ia es 2500 paundes, e la custa de viaja de Liverpool a Patagonia ia es 12 paundes per adultes e 6 per enfantes, ma cualcun ci ia desira viaja ia es asetada an si el no ia pote paia. La colonistes de la Mimosa, incluinte taliores, sapatores, carpentores, fabricores de brices e escavores, ia es composada de 56 adultes sposida, 33 nonsposida o vidua, 12 femes nonsposida (xef sores o servores de la migrores sposida) e 52 enfantes; la majoria ia veni de la rejion nomida South Wales Coalfield e de sentros urban engles[9]:35. On ia ave poca cultivores, cual ia es spesial nonfortunosa cuando on ia descovre ce la atraes de la area ia es tro lodada e los ia ariva a un deserto semiseca con poca comeda; on ia informa los ce la area es como la tereno basa de Cimri. En la costa on ia ave poca acua bevable, e la grupo ia comensa un pasea traversante la plano con sola un careta de jardin per porta sua posesedas. Algas ia mori e un bebe, Mary Humphries, ia nase en la pasea. John Williams ia es la sola coloniste con cualce sabes medical simple.

Cuando los ia ariva a la vale de la rio Chubut, la colonia prima ia es un fortres peti cual ia deveni plu tarda la site Rawson, oji la capital de la provinse Chubut[9]:45. Lo ia es nomida Yr Hen Amddiffynfa (La Fortres Vea)[9]:44. La casas prima, construida de tera, ia es destruida per un deluvia subita en 1865, e casas nova de cualia superior ia es construida per recambia los[9]. La inondas ia destrui ance la cultivas de patatas e mais[9]:52. La pluve en la area ia es multe min ca los colonistes ia espeta, gidante a falis de cultivas.

Solidi[edita | edita la fonte]

Tradisiones cimrica en Rawson.
Y Drafod

La colonistes ia contata prima la popla tehuelche local a un anio pos sua ariva. Pos alga anios temprana difisil de suspeta e alga violentia, la popla tehuelche ia institui un relata cortes con la cimricas e ia aida la colonistes a survive la manca de comeda temprana. La colonistes, gidada par Aaron Jenkis (de ci sua sposa Rachel ia es la prima ci ia leva la idea de usa sistemosa canales de iriga), ia institui pronto la sistem prima de iriga fundida en la rio Chubut (en cimrica Afon Camwy), irigante un area de 5 o 6 cilometres a cada lado de la estende de 80 cilometres de la rio, e creante la teras de trigo la plu fertil de Arjentina. En la comensa la colonistes ia es autonom, e tota la omes e femes con 18 anios o plu ia ave la direto de vota. En 1885 la produi de trigo ia ateni 6000 tones, e la trigo produida par la colonia ia gania la medalia de oro en esibis internasional en Paris e Chicago.

Tempo de recolie en Patagonia, s 1880.

La boca de la rio Chubut ia es difisil per naviga, esente profonda e con bancos de arena nonstable, e on ia deside ce un ferovia es nesesada per lia la vale basa de Chubut con Puerto Madryn (orijinal Porth Madryn) en la Golfo Nuevo en la parte sude de la Peninsola de Valdés[9]:80–81. Lewis Jones ia es la forsa propulsante, e en 1884 la Congresa de Arjentina ia autori la construi de un ferovia, la Ferrocarril Central de Chubut, par Lewis Jones e Compania. Recolie reservas per la projeta ia es difisil, donce Lewis Jones ia vade a la Rena Unida per xerca suporta finansial, do el ia enscrive la aida de Asahel P. Bell, un injenior. La labora sur la ferovia ia comensa en 1886, aidada par la ariva de 465 plu colonistes cimrica en Vesta, un barcon de vapor. La site cual ia apare en la stasion final ia es nomida Trelew (Site de Trelew) en onora de Lewis Jones[9]:86. La site ia crese rapida e en 1888 ia deveni la xeferia de la "Compañía Mercantil del Chubut".

En janero 1868, la jornal prima de la colonia Y Brut (La Nara), ia apare; Ein Breiniad (Nosa Vantaje) ia segue en 1878. Los no ia vive longa, con 6 sola numeros de cada titulo. Lewis Jones ia fundi Y Dravod (Discute) en 1891, e esta ia dura plu longa: un numero semanal ia es produida asta 1961[10].

Espande a la Andes[edita | edita la fonte]

Un scola cimrica en Patagonia.

En la media de la desenio de 1880, la plu de la tera de cultiva en la vale basa de Chubut ia es reclamada, e la colonistes ia organiza alga misiones per esplora otra partes de Patagonia per trova tera cultivable. En 1885 la cimricas ia demanda a la governor de Chubut, Luis Jorge Fontana, ce el permete organiza un mision per esplora la parte de la Andes de Chubut. Fontana ia deside acompania personal la mision. A la fini de novembre 1885, los ia ateni un area fertil cual la cimricas ia nomi "Cwm Hyfryd" (Vale Plasente). En 1888, esta loca en la pede de la Andes ia deveni un plu colonia cimrica[10], nomida en espaniol "Colonia 16 de Octubre". Cuando la cuantia de abitores ia crese asi, la sites de Esquel e Trevelin ia es fundida.

Esta area ia deveni un tema de disputa entre Arjentina e Txile. En la comensa la frontera ia es definida par un linia liante la montes la plu alta de la area, ma plu tarda lo ia deveni clar ce esta linia no es la mesma como la linia separante la basines idrografial, car alga de la rios de la area flue a ueste. Arjentina e Txile ia acorda ce la Rena Unida debe arbitra e on ia solisita la opinas de la colonistes cimrica. En 1902, an con un ofre par Txile de un lega de tera per cada familia, los ia vota per resta en Arjentina.

Problemes en la Vale basa de Chubut, 1899-1915[edita | edita la fonte]

Multe dana ia es causada par inondas en la desenios de 1890 e 1900, cual ia ruina Rawson e (a grado min grande) Gaiman, ma Trelew no ia es afetada. On ia ave ance un desacorda entre la colonistes e la governa arjentina, cual ia introdui enscrive militar e ia insiste ce omes de eda militar es instruida a soldis. Esta ia es contra la prinsipes sabadiste de la colonistes e ia causa multa odia; la problem ia es solveda par la interveni de Julio Argentino Roca, la presidente arjentin. Esta elementos, e la manca de teras cultivable nonreclamada, ia causa ce 234 ia parti per Liverpool, embarcante la Orissa a 14 maio 1902; a pos, 208 de los ia viaja a Canada, arivante a Saltcoats, Saskatchewan, a fini de junio[11] an si alga de esta familias ia reveni plu tarda a Chubut. Alga otra colonistes ia move a la provinse Rio Negro en Arjentina. Multe de los ci ia lasa Chubut ia es arivores tarda ci no ia oteni la posese de tera, e plu migrores de Cimri ia sustitui per los. A la fini de la sentenio 19, 4000 persones de orijina cimrica ia abita en Chubut. La migra sustantial ultima de Cimri ia aveni corta ante la Gera Mundal Prima, cual ia preveni plu migras. Sirca 1000 migrores cimrica ia ariva a Patagonia entre 1886 e 1911, e sur funda de esta e otra statisticas, Glyn Williams ia estima ce en soma cisa no plu ca 2300 migrores cimrica ia migra direta a Patagonia[12].

Developa tarda[edita | edita la fonte]

Pos alga tempo la colonia ia mostra se como susedosa, an si migras pos 1914 ia veni xef de Italia e de paises de la sude de Europa; per esta razona la cimricas ia deveni un minoria. Como ance la sistem de iriga, la crea de un Sosia Cooperante (Compañía Mercantil de Chubut) ia es esensal. La Sosia ia comersia per la colonistes en Buenos Aires e ia ata como un banco con 14 ramos. La sosia fundida en eglesetas ia es importante, asentuante la suporta mutua e aida, ativias sosial e scemas de asecura. Par contrata, la Sosia Cooperante ia colasa en la Depresa Grande de la desenio de 1930, e multe ia perde sua reservas. La construi de un parario en la rio Chubut a 120 km a ueste de Trelwe, induida a 19 april 1963, ia redui la risca de inonda en la Vale Basa de Chubut.

La cimricas ia lasa sua marca a la vista, con molines de venta e eglesetas tra la provinse, incluinte la Egleseta Salem e la Salon San David en Trelw, un atenta de reprodui la Catedral de San David en Pembrokeshire. Multe de la colonias en la vale ave nomes cimrica.

Un egleseta cimrica en Gaiman.

Tra la anios la usa de la lingua cimrica ia declina, e on ia ave poca contata entre Cimri e Chubut per multe anios pos 1914. La cosas ia comensa cambia cuando un cuantia grande de cimricas ia visita Patagonia en 1965 per selebra la aniversario 100 de la colonia. De alora la cuantia de visitores de Cimri ia crese. Enseniores ia es enviada per manteni la lingua vivente, e alga prestijia sosial esiste en parla la lingua — an entre persones sin asendentes cimrica. On ave ancora ativias cultural importante, incluinte tes cimrica e poesia en casa de te a lado la rio en Gaiman e Dolavon. En 2006, la lia entre la Vale de Chubut e Cimri ia es sulinida, a esta ves en un contesto de sporte. La prima max de un turi de du maxes Test a Arjentina par la ecipo de rugbi nasional cimrica ia es juada en Puerto Madryn, ganiada con 27–25 par Arjentina. La imnos de ambos paises ia es cantada par la cimrica-arjentina Billy Hughes. Un otra esemplo de la lia entre Arjentina e Cimri es ce la Sentro Cimrica en Londres ia es tra multe anios la loca xef per dansa tango arjentina.

La colonias xef en la area es Puerto Madryn, Trevelin, Rawson, Trelew, Dolavon e Gaiman.

Nomes en cimrica per locas arjentinian[edita | edita la fonte]

La plaia en Puerto Madryn.
Un varia de la imno nasional cimrica per la cimricas de Patagonia. Lewis Evans (Meudwy), 1875.
Espaniol Cimrica la sinfia de la cimrica
Argentina Yr Ariannin la arjentin
Villa La Angostura Lle Cul loca streta
Arroyo Pescado Nant y Pysgod la riete de la pexes
Colonia 16 de Octubre Cwm Hyfryd / Bro Hydref vale bela / rejion de octobre
Fuerte Aventura Caer Antur la fortres de aventura
Paso de Indios Rhyd yr Indiaid la vado de la nativas
Las Plumas Dôl y Plu la prado de la plumas
Puerto Madryn Porth Madryn la porto de Madryn
Rawson Trerawson la vila de Rawson
Río Chubut (de la lingua tehuelche 'Chupat', sinifiante 'briliante') Afon Camwy rio curvida
Río Corrintos Aber Gyrants la rio de corentes
Valle de los Mártires Dyffryn y Merthyron la vale de la martires
Valle Frío Dyffryn Oer vale fria
Trelew Tre Lew(is) la vila de Lew(is)
Dolavon Dôl Afon la prado de rio
Trevelin Tre Felin la vila de molin

Mapa[edita | edita la fonte]

Loca de la colonias cimrica en la provinse Chubut (Arjentina).


Referes[edita | edita la fonte]

  1. National Library of Wales' bibliography for 'The Welsh settlement in Patagonia'
  2. Gwladychfa Gymreig, un esajo par Rev. Michael D. Jones probable scriveda en la temprana de la desenio de 1860, resomante sua revela de un Colonia Cimrica.
  3. Banner Cymru, Mercher, Mawrth 4, 1857, Cyf. I, Rhif 1, p. 7, col. C, article sur un encontra en Caernarfon per discute la vantajes e nonvantajes de Patagonia como un loca per institui “Y Wladychfa Gymreig”; vide ance Williams, R. Bryn, Gwladfa Patagonia: The Welsh Colony in Patagonia 1865–1965 (Gwasg Prifysgol Cymru, Caerdydd, 1965), plata fasante p. 33, mostrante biletas de mone primida per “Gwladychfa Gymreig Patagonia”, de cual un porta ance la marca “Y Wladychfa Gymreig”.
  4. Birt, Paul W. (2005). «Welsh (in Argentina)», Diarmuid Ó Néill (ed.) (ed.). Rebuilding the Celtic Languages, Talybont: Y Lolfa, pp. 146. ISBN 0-86243-723-7.
  5. "Wales and Argentina." Wales.com website. Welsh Assembly Government: 2008. Retraeda en 24 December 2010.
  6. Berresford Ellis, Peter (1983). The Celtic revolution: a study in anti-imperialism, Talybont: Y Lolfa, pp. 175–178. ISBN 0-86243-096-8.
  7. Western Mail, 27 Dec 2004
  8. "Viewpoint: The Argentines who speak Welsh." BBC News: 16 October 2014. Retraeda en 16 October 2014.
  9. 9.00 9.01 9.02 9.03 9.04 9.05 9.06 9.07 9.08 9.09 (1975) The desert and the dream: A study of Welsh colonization in Chubut 1865 – 1915, Cardiff: University of Wales Press. ISBN 0-7083-0579-2.
  10. 10.0 10.1 "The Welsh colony in Patagonia." The National Library of Wales: 2015. Retraeda en 19 June 2015.
  11. Williams, Colin H.. "Multicultural Canada — Welsh." Multicultural Canada Project, Simon Fraser University. Retraeda en 2007-07-01.
  12. Model:Cite journal

Bibliografia[edita | edita la fonte]

Lias esterna[edita | edita la fonte]