Rio Laita

De Vicipedia
La Laita
Un ponte supra la Laita
Wilcommen em Burgenland

La Rio Laita (deutx: Leitha, magiar: Laijta, Txesce: Litava) es un rio en Osteraic e Magiar, un afluente destra de la Rio Danubio. Lo es 120.8 km, incluinte sua fonte, la Rio Schwarza. En la Marcia Avar de la eda de Carlo la Grande, la Rio Lithaha ia es notada en un ata de propria donada par Ludvic la Deutx, la fio de la imperor Ludvic la Relijiosa e renor sur la duxia de Baiern. La nomlit en deutx alta vea ia refere probable a un nom ilirian per fango, cual es suportada par la nom pasada en magiar sár, de mocsár o pantan.

La Laita comensa en Osteraic basa a la conflue de sua du fontes, la Schwarza, descargante la montanias de Schneeberg, Rax, e Schneealpe de la Alpes norde de calcario, e la Pitten. Entre Bruck-an-de-Leitha e Gattendorf, la Laita formi un parte de la borda entre la statos de Osteraic basa e Burgenland. Este de Nickelsdort, la rio core en Magiar, do lo flue en la braso Moson de la Danubio, ueste de la Isola Szigetkös prosima a Mosonmagyaróvár. Vilas importante sur sua curso es Wiener Neustadt, Bruk, e Mosonmagyaróvár.

Cuantias grande de la acua de la Schwarza es diverjeda per furni la Canal de Wiener Neustadt e la acua per bevi de Wien. Plu, alga canales diverje de la Laita, nurinte la fabricas de fili en la pasada, e oji sentros idroeletrical peti. Entre Seibersdorf e Hof am Leithaberge, la plu de la acua en la Laita es sutraeda per esta intende. De ala, la Laita tipal seci, estra cuando sua core plu alta es alta nonormal. Plu basa de Katzelsdorf, la leto de la rio es ance cuasi tota seca.

Pos la concista par la Magiares de la Basin Carpatian en la sentenio 9 tarda, la cavalores magiar ia osa invade plu en la teras visina de la Francos ueste, asta los ia es vinseda final par Re Otto en la Batalia de Lechfeld de 955. Pos acel, la fortes de la duxe Henric la Lutor de Baiern ia reconcista gradal la paises ultra la Bosces de Wien asta la Rio Laita, do sirca 976 la Marcia de Osteraic ia es fundida su la Marci Leopold 1 de Babenberg.

Sirca la comensa de la milenio 2, la frontera magiar ia core longo la Laita, e de 1156 e pos, lo ia forma la borda este de la Duxia de Osteraic, con fortreses erejida a Wiener Neustadt, Bruck, e Hainburg. La duxe final de Babenberg, Frederic 2 de Osteraic ia es matada en la Batalia de la Rio Laita en 1246 contra Re Bela 4 de Magiar. La curso de la borda ia es confirmada en un ata de propria en 1411 par Re Sigismund, cuando sua fia Elizabet ia sposi la Duxe Albert de Osteraic, de la Habsburges.

La nomes Cisleitania, Transleithania, e Lajtabansag ia es tota derivada de la Rio Laita. Pos la Acorda Osteraic-Magiar de 1867, cual ia crea la Monarcia Duple, Transleithanien ("ultra la Laita") ia es la parola demotica en Wien per la rejion ultra la Laita, pd Magiar, e Cisleithanien ("esta lado de la Laita") ia sinifia Osteraic. Estas refleta la vista de la popla de Wien e Osteraic a la resta de la Impero, car Wien ia es a "esta lado". Ma la Laita no ia forma la borda completa entre la du. Per esemplo, Galisia e Bukovina, cual ia es parte de la Cisleithania, ia es norde-este de Magiar. Simil, la Rio Morava ia forma la borda entre Moravia cisleithanian e Slovacia (Magiar alta) transleithanian.

Cuando Osteraic-Magiar ia es disolveda pos la Gera Mundal Un, la Trata de Trianon de 1920 ia declara ce la teritorio de Magiar ueste de la Lajtabansag (Leitha Banat) a la Republica de Osteraic, con la nom Burgenland, cual resulta en la curso de la rio deveni un borda interna a Osteraic.