Luvian (lingua)

De Vicipedia
Un mapa de la area en cual luvian ia es parlada, seguente H. Craig Melchert

Luvian (o Luwian) ia es entre la linguas parlada en la milenias du e un aec par grupos en Anatolia sentral e ueste e en Suria norde. La testos luvian en cuneforma ia es atestada con la Rena de Kizzuwatna en Anatolia sude-este. Comensante en la sentenio 14 aec, la parlores de luvian ia deveni la majoria en Hattusa, la capital de la hititas. Lo pare ce, par la colasa de la Impero Hitita sirca 1180 aec, la re de la ititas e sua familia real ia es completa bilingual en luvian. Distante pos la estingui de la lingua hitita, luvian ia continua en la statos neohitita de Suria, como Milid e Carchemish, e la rena anatolia sentral de Tabal cual flori en a sentenio oto aec.

Alga astutas en la pasada ia atenta sujeste ce la pais propre de la luvianes ia es en Anatolia ueste. Seguente James Mellaart, la indoeuropeanes en Anatolia norde-ueste ia es cavalores ci ia veni a esta rejion de la norde e fundi Demircihoyuk (la provinse de Eskisehir) en Frigia sirca 3000 aec. El ia sujeste ce estas ia es la asendentes de la luvianes ci ia abita en Troia 2, e ia sperde vasta tra Anatolia. El nota ce la distribui de un tipo nova de vasos fada con la rota - la vasos de pasta de arjila roja - como alga de la suporta per sua teoria. Ma un revista resente de la teoria nota ce sua concluis linguistica no es suportada par la arceolojia.

Otra teorias ia es avansada per la presente estendeda de luvianes en Anatolia ueste en a milenia du tarde aec. En la varia en hitita vea de la Codigo Hitita, alga, si no tota, de la areas cual parla luvian ia es nomida Luwiya. P. Widmer ia sujeste ce la terma misenean ru-wa-ni-jo, atestada en linial B, refere a la mesma area. Ma la radis *luwan- ia es mostrada como nonesistente. En un copia tarde malida de la Codigo Hitita, la nom jeografial Luwiya es sustituida par Arzawa, un rena de Anatolia ueste cual coresponde cuace con Mira e la pais de la rio Seha. Donce, alga astutas comparti la idea ce luvian ia es parlada - a grados variosa - tra la parte grande de Anatolia ueste, incluinte Troia (Wilusa), la pais de la rio Seha, e la rena Mira-Kuwaliya con sua cor en la vale de la rio Meander. Ma en alga publicas resente, la identia entre Luwiya e Arzawa ia es rejetada o dutada.

En la eda pos la hititas, la pais de Arzawa ia deveni conoseda como Lidia, do la lingua lidian ia es usada. La nom Lidia ia es derivada de la nom Luwiya (con un normal cambia de Y a D). Ma la lingua lidian no pote es regardada como un desendente direta de luvian e probable no es an un parte de la grupo de linguas cual conteni luvian. Donce, la sujestes favorinte la domina linguistica de luvian en Anatolia ueste no pote es videda como convinsente, an si la cosa continua es debatada.

Luvian ia es fendeda en multe dialetos, cual ia es scriveda en du sistemes diferente de scrive. Un de estas ia es la luvian cuneforma cual ia usa la forma de la cuneforma vea de Babilonia cual ia es ajustada per la lingua hitita. La otra ia es luvian ieroglifal, cua ia es scriveda en un scrive nativa e unica. La diferes entre la dialetos es peti, ma los afeta la vocabulo, stilo, e gramatica. La scrives diferente pote oscuri alga diferes.

Fonolojia[edita | edita la fonte]

La table seguente furni un colie minimal de consonantes, e otras pote es posible. Nota ce š e s, difereda car los ave leteras diferente, probable represente la mesma sona.

  Labial Alveolal Palatal Velal Farinjeal?
Esplodantes sin vose p t k
con vose b d   g  
Fricantes sin vose   s     ħ
con vose   z     ʕ
Nasales m n      
Vibrante   r      
Prosimintes w l j    

Luvian ia ave sola tre vocales: a, i, e u, cual pote es corta o longa.

Gramatica[edita | edita la fonte]

Nouns[edita | edita la fonte]

On ave du sesos: animada e nonanimada. On ave du cuantias: singular e plural. On ave ses casos: nominativa, jenitiva, dativa/locativa, acusativa, ablativa/strumental, e vocativa (rara).

Caso Singular Plural
Animada nominativa -s -anzi, -inzi
Animada acusativa -n, -an
Nonanimada (nominativa e acusativa) -Ø, -n -a, -aya
Jenitiva -s, -si
Dativa/locativa -i, -iya, -a -anza
Ablativa/vocativa -ati

Ajetivos[edita | edita la fonte]

Ajetivos acorda con sua nomes:

Case Singular Plural
Animada nominativa -asis -asinzi
Animada acusativa -asin
Nonanimada (nominativa e acusativa) -asanza -asa
Dativa/locativa -asan -asanza
Ablativa/strumental -asati

Pronomes[edita | edita la fonte]

  Personal Posesente
autonom enclitica autonom
Singular 1 amu, mu -mu, -mi ama-
2 tu, ti -tu, -ti tuwa-
3 (apa-) -as, -ata, -an, -du apasa-
Plural 1 anzas, anza -anza anza-
2 unzas, unza -manza unza-
3 (apa-) -ata, -manza apasa-

En ajunta a pronomes personal, luvian ia ave ance pronomes mostrante, cual es formida de apa- e za/zi-. Pronomes en apa- segue la sistem de casos de ajetivos.

Verbos[edita | edita la fonte]

Luvian ave du cuantias (singular e plural) e tre persones (1, 2, e 3). On ave du modos (direta e comanda, ma no sujunta). Sola la vose ativa ia es atestada, ma la esiste de un mediopasiva pote es suposada. On ave du tempos: la presente, cual es usada per la futur ance, e la pasada.

Presente Pasada Comandante
Singular 1 -wi -ha
2 -si, -tisa -ta Ø
3 -ti(r), -i, -ia -ta(r) -tu(r)
Plural 1 -mina -hana
2 -tani -tan -tanu
3 -nti -nta -ntu

La sola partisipio es formida con la sufisa -a(i)mma. Lo ave un sinifia pasiva per verbos transitiva e un sinifia stante per verbos nontransitiva. La infinitiva fini con -una.