Linguas na-dene

De Vicipedia
Imaje de un madre navaho e sua enfante, par Ansel Adams (1941)

La linguas nadene (acc nadene, na-dené, atabascan-eiac-tlingit, tlina-dene) es un familia de linguas american orijinal cual inclui a min la linguas atabasca, eiac, e tlingit. Membros bon reconoseda es navaho e apatxe (lingua. Haida es aora escluida de la familia. En 2008, lo ia es proposada ce nadene es relatada a la linguas ienesean de Sibir sentral (de cual la sola survivente es cet, creante un familia dene-ienesean, un posible bon resetada par alga linguistes. Lo es ance teorida ce esta familia es la desendentes de la linguas parlada en Beringia, entre Asia eAmerica Norde, de cual la nadenes ia migra sude e este, e la ieneseanes ia migra ueste.

Un arbor simplida de la familia:

  • Tlingit - 700 parlores
  • Atabascan-eiac
    • Eiac - estinguida en 2008
    • Atabascan - divideda entre rejiones jeografial:
      • Norde (Alaska, Yukon, Columbia Brites, pe dogrib, dene)
      • Costa pasifica (Oregon, California, pe hupa, toloua)
      • Sude (Arizona, New Mexico, Colorado, Utah, Texas ueste, Oklahoma ueste, partes visin de Mexico norde, pe navaho, apatxe)

Tota esta linguas comparti un strutur de prefisas de verbos multe complicada, en cual marcas de tempo e modo es interordinada entre marcas de acorda per sujeto e ojeto. La marca distinguinte de esta linguas es la serie de prefisas cual aveni direta ante la radis vebal cual leva o basi la transitivia de la parola verbal. Esta prefisas, nomida tradisional "clasintes", deriva istorial de un combina de tre clases de morfemes distinguida cual no es notada en cualce otra familia de linguas american orijinal.

La sistemes de fonemes conteni un cuantia grande de consonantes velal e uvulal (frontida en multe linguas atabascan moderne a palatales e velals, en ordina), e un asentia jeneral de esplodentes labial (estra do /b/ deriva de */w/). On ave un tende jeneral en multe linguas atabascan per cualias glotal orijinal trovada a la fini de silabas, developa a tonal distinguis. La cualias glotal es ancora evidente en eiac e tlingit. Esta linguas es nonusual tipolojial par usa estendosa prefisas ma ancora un ordina SOV e posposadal, cualias normal asosiada con linguas con sufisas.