Catalunia

De Vicipedia
Catalunia
Catalunya
Catalonha
Cataluña
Comunia Autonom de Espania
Informa jeneral
Pais: Espania
Capital: Barselona
Lingua ofisial: Catalan, ositan e espaniol
Sudivides
Provinses 4
Dirije
Presidente Pere Aragonès
Otras
Area: 32.108 km²
Popla: 7.522.596
Densia: 234
PIB:
Mone: Euro
Zona de ora: +1
Numero de telefon: +34 97-
+34 93
Interede: .cat

Catalunia (catalan: Catalunya; espaniol: Cataluña; ositan: Catalonha) es un de la des-sete comunias autonom en la rena de Espania. La capital es Barselona. La area es 32 114 km² e lo ave plu ca 7 milion abitores.

Istoria[edita | edita la fonte]

En la sentenio 8 tarda, la contias de la Marcia de Gotia (Septimania) e la Marcia Espaniol ia es instituida par la Rena Franco como statos vasal tra la Pirineo este como un defende contra la muslimes. La contias este de esta marcia ia uni su la governa de la Conte de Barselona, e ia es nomida Catalunia.

En 1137, Catalunia e la Rena de Aragon ia uni par sposi su la Corona de Aragon, e la Prinsia de Catalunia ia deveni la base per la potia maral de la Corona e Aragon e sua estende tra la Mediteraneo. Entre 1469 e 1516 la re de Aragon e la rea de Castelia ia sposi e ia governa sua renas junta, cadun manteninte sua instituidas diferente, parlamento e constitui.

En la gera franses-espaniol (1635-1659), Catalunia ia revolta (1640-1652) contra la presentia de la armada real en sua teritorio, e ia deveni un republica su la proteje franses. Pos un periodo corta de controla franses sur Catalunia, Espania ia reconcista la teritorio. Su la Trata de la Pirineo en 1659, cual ia fini la gera entre ambos paises, la corona espaniol ia sede la contia de Roselion a Frans.

En la Gera de pasa de rena espaniol (1701-1714), la corona de Aragon ia luta contra la borbon Felipe 5, de ci la vinse ia gida a la aboli de la instituidas noncastelian en tota Espania e la sustitui per latina e otra linguas (como catalan) con espaniol en la documentos legal.

Linguas[edita | edita la fonte]

La linguas ofisial es catalan, espaniol e ositan.

En la teritorio catalan corente ia esiste istoriall diversa linguas. La prima conoseda es la lingua iberian, cual es la orijina etimolojial de diversa toponimes. La studia de la coloni elinica mostra la usa de la elinica ionian como lingua local, e la popla ta ave bilingualisme per la comersia. On pote ance trova multe toponimes de orijina celta, cisa de un dialeto relatada con la galo (Besalú < Bisuldunum, Verdú < Virodunum, ec).

La ariva de la romanes es plu clar e la estende de la latina plu evidente, xef en seramica e toponimes. La concista de Espania par la romanes ia es sola posible a pos la vinse contra la punicas. La romanes ia comensa en la sentenio 2 aec e la iberianes ia cade sua lingua per comensa usa la latina, an si en la Pirineo ia manteni sua usa varia sentenios plu.