Bargoens

De Vicipedia
La Bloemstraat (strada de flor) en la Jordaan en 1902, un parte de Amsterdam vea

Bargoens (pronunsiada ~barghuns*) es un jergo fundida sur la lingua nederlandes (la plu comun, la dialeto de Holland, spesial de Amsterdam) cual ia developa en la sentenio 17 e usada par criminores, vagabones, e otras como un codigo secreta. Aora, la parola refere plu comun a la forma parlada en la sentenio 19 tarda e sentenio 20 temprana.

An ce la jergo ia deveni oscur, alga parolas ia deveni un parte de la nederlandes propre. hufter (~heufter, "pixeta"), gappen (~ghape, "fura"), e poen (~pun, "mone") es aora comun. Como en multe jergos, multe parolas relata a crimin, mone, e seso.

Car Amsterdam ia ave un popla grande de Iudis, bargoens ave multe parolas adotada de ides. Esemplos inclui sjacheren (~xakhere, "negosia"), mesjogge (~mexoghe, "loco"), jatten (~iate, "manos, fura"), gabber (~ghaber, "ami, camerada"), tof ("grande"), e hachelen (~hakhele, "come").

La nom de esta jergo es prosima a baragouin, cual sinifia jergo en franses, cual deriva posible de bresonica bara gwin ("pan e vino") o de bourgondisch (pd, la lingua de Burgundia).

*En esta article, "kh" representa /x/, "gh" /ɣ/, e "eu" /œ/ o /ø/; totas es prosima, no esata (indicada par ~); la respele es per la dialeto de Holland, spesial de Amsterdam.

Esemplos[edita | edita la fonte]

apehaar capeles de simia > mal tabaca
appie kim oce
bajes (~baies) prison (de ides)
bekakt clasiste
bollebof manajor (de ides)
bisnis comersia > prostitui
eisjedies (~aisiedis) adultera
gabber (~ghaber) ami (de ides)
gozer (~ghozer) ami (de ides)
hufter bastardo
lef coraje (de ides)
jatten (~iate) manos > fura (de ides)
penoze asosior > crimin organizada (de ides)
opduvelen! (~opdufele) a la diablo! vade a via!
saffie sigareta, orijinal sigar
smeris polisior (de ides)
temeier prostituida (de ides)
kassiewijle (~casivaile) defetosa > mor (de ides)
toges/tokus culo (de ides)

La nometas de la monetas nederlandes (ante la euro) ia es ance bargoens:

spie sentim
hondje, beisje (~hontxe, ~besi) desim
heitje (~haitxe) cuatrim (de ides)
piek, pegel (~pic, peghel) guilder (florin)
knaak rijksdaalder (2.5 florin)
joet (iut) des florin (de ides)
geeltje (gheltxe) 20 florin ("jaleta")
meier (~maier) 100 florin (de ides)
rooie rug (roie reukh) 1000 florin ("dorso roja")