Valencian (lingua)

De Vicipedia
(Redirijeda de Valensian (lingua))
Valencia (valencià)
Parlada en: Espania
Area: Europa
Tota parlores: 2 miliones
Ordina:
Familia: Linguas romanica
State ofisial
Lingua ofisial de: Comunia Valensia
Regulada par: Real Academia de Cultura Valenciana
Sifras
ISO 639-1
ISO 639-2
SIL
La areas do valencian es parlada.
Vide ance: LinguaLista de linguas

Valencian es un lingua parlada en la Comunia Valensia.

Istoria[edita | edita la fonte]

Anticia[edita | edita la fonte]

De la anio 1000 aec a 218 aec la iberianes, la fenisias e la elinicas. Esta tre linguas es la sustrato de valencian. En 218 aec la romanes ia ariva a Empuries.

La lingua valencian ave parolas cual veni de esta linguas como tossal, clot, barranc, arc, barraca, bassa, arse, bonyigo, caparra, carrasca como ance toponimes como Toris, Onda, Oropesa, Tyrius e Ondara.

A pos ariva en 218 aec, la romani de la teritorio no ia comensa asta la sentenio 1 aec. Pico e pico lo ia aveni la cambia lingual en la teritorio, pos un tempo de bilinguisme. An tal, la latina ia imposa con alga cualias resultante de la influi de la linguas iberian. Tal, de la comensa on ia ave diferes entre la latina de Iberia e acel de Italia.

Eda medieval[edita | edita la fonte]

La Impero Roman ia comensa descomposa en la sentenio 5 ec como ance la latina e esta ia es la comensa de la linguas romanica.

En la periodo visigot (sentenios 6 a 8) lo ia apare en Valencia la Escola Monastica Valenciana, conoseda par sua scrivedas scriveda en latina visigoto. En esta periodo la lingua ia reseta parolas germanica como bramar, sala, brasa, roba, llonja, orgull, guarnir, estaca, tapa, aspa e alga toponimes como Carlet, Godella, Oliva, Relley, Tous, etc.

En cuando la latina es usada en moncerias, la popla ia comensa parla un lingua cual va evolui de latina demotica a la parla romanç valenciana.

Con la ariva de la muslimes en la sentenio8, multe persones ia es dominada par la arabis. Aceles jeneral ia respeta la poplas concistada e ia permete los vive seguente sua costumes e tradisiones paiante impostas.

La mozarabis (cristines su domina muslim) ia era la nativa ci ia parla latina demotica. Esta latina ia evolui comensante ave la cualias cual oji distingue la lingua valencian[1].

Cuando Jaume 1 la Concistor e la cristianes, el ia manda tradui la fueros a valencian:

Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los

Con esta Fueros, la Rena de Valensia ia es autonom de la Corona de Aragon.

Multe de la persones ci ia ariva con la re a Valensia ia es la mozarabis ci ia fuji multe tempo ante e los ia reveni a sua casa parlante sua lingua. La concista fada par Jaime 1 ia aveni car la nobles aragoneses como Pere d'Azagra o Blasco d'Arago ia comensa ataca la teritorio e la re, volente evita un concista personal par la nobiles, ia comensa estende la Corona de Aragon a sude, an si la catalanes no ia es interesada.

La repopli de la teritorio ia es fada tal: 51% aragoneses, 12% catalanes e otra 37% de Navara, Castilia, etc. Tota la persones ci ia repopli la teritorio ia es la 5% de la popla de la Rena. Seguente la Llibre del Repartiment e la Llibre de la Avehinaments la persones ci ia veni de la Marca Espaniol (cual oji es Catalunia) ia es multe pico (1'2% en 1387, 4'2% en 1401 e 2'5% 1475) e par esta sua influi en la lingua ia es minim. Plu, multe de los ia es mozarabis ci ia fuji a ante e ia manteni sua lingua, la romanç valencià.

En la eda medieval la persones de lingua romanica ia es influida par la trobadores e, con la aveni de la Sentenio Orosa Valencian en la sentenios 14 e 15, la catalan ia es influida par la valencian par causa de sua prestijia.

La Sentenio Orosa Valencian vide, en poesia, la separa de la tradision de la trobadores, de ci la influi lingual e temal ia fini. La umanisme ia influi ance, spesial con la re Alfonso 5 la Bonvolente, e en sua corte la poesiores ia xerca inspira en la clasicas elinica e latina e ia tradui la obras de Dante, Petrarca e Boccaccio.

Esta influi ia apare en la scrivedas par Jordi Sant Jordi, ma la renovi e la moderni ver ia aveni con Ausiàs March, ci ia separa se de la tradision de la trobadores e ia comensa uasa la lingua valencian en loca de la provensal leteratural. Otra poesior es Roiç de Corella, ci ia scrive en la dui du de la sentenio 15.

En prosa, on trova Joanot Martorell, con sua libro de cavaleria Tirant lo Blanch.

En leteratur relijial on marca Vita Christi par Isabel de Villena. L'Espill par Jaume Roig es ance importante.

Eda moderna[edita | edita la fonte]

A pos la aboli de la Fueros en 1707, la Rena de Valensia ia es castilianida e alga parolas ia es sustituida par otras espaniol.

Eda contempora[edita | edita la fonte]

A fini de la sentenio 19, lo ia comensa la atentas prima de ajunta la lingua valensia par la nasionalistes catalan, ci ia falsi documentos istorial, como ia fa Antoni Bofarull con la "Llibre de Repartiment del Regne de Valéncia".

Gramatica[edita | edita la fonte]

Pronomes[edita | edita la fonte]

Pronomes personal de valencian
Person Numero Pronom
Prima Singular yo
Plural nosatres
Du Singular tu/vosté
Plural vosatres
Du Singular ell, ella
Plural ells, elles

Determinantes de mostra[edita | edita la fonte]

Demonstratives Proximal Medial Distal
Masin singular este eixe aquel
Masin plural estos eixos aquellos
Femin singular esta eixa aquella
Femin plural estes eixes aquelles

Ortografia[edita | edita la fonte]

La ortografia de la lingua valensian es oji regulada par la Real Academia de Cultura Valenciana, ci ia crea la Normes d'El Puig en 1979.

Disionario[edita | edita la fonte]

  • acorda (n) = acort
  • adirije = direcció
  • ala = allà
  • aloda = torruana
  • ama (v) = amar
  • an con, an pos, an si = no obstant això, a pesar de...
  • aprende = deprende
  • arado = aladre
  • armada = eixercit
  • article = artícul
  • asembla = assamblea
  • asi = ací
  • asteni (v) = abstindre
  • aumenta = aumentar (v)
  • auto = coche
  • autono = autumne / primavera d'hivern
  • ave (v) = tindre
  • aveni (n) = acontenyiment
  • aveni = acontenyiment
  • avia = pardal
  • balde = poal
  • barco = barco
  • barcon = barco
  • belia = bellea
  • beneria = almagasén
  • besa (n) = beso
  • bote = llanda
  • botela = botella
  • boves = ganado
  • bulion = caldo
  • calsas = calces
  • calseta = calcetí
  • camisa = camisa
  • camiseta = camiseta
  • car = puix
  • carota = safanòria
  • carton = cartó
  • catran = alquitrà
  • clima = orage
  • colabora = colaborar (v)
  • computador = ordenador
  • con = en
  • crabe de rio = cigala
  • crise = crisis
  • cuasi = casi
  • cuerca = bellota
  • cuerco sempreverde = carrasca
  • delfin = galfí
  • desconta = desconte
  • developa = desenroll
  • distante = llunt
  • divina (v) = adivinar
  • donce = llavors
  • dotor medical = mege
  • eglesa = iglésia
  • egreta = garseta
  • enfante = chiquet
  • erba = herba
  • eroe = héroe
  • es triste sin = anyorar
  • esajo = ensaig
  • eselentia = grandea
  • esemplo = eixemple
  • eserse (n) = eixercici
  • esposa = expondre
  • esta = este/a
  • fasada = frontera
  • fava = fesol
  • faxisme = fascisme
  • filma (n) = película
  • fini de semana = fi de semana
  • formali = formalisar
  • fresa = fraula
  • futbal = fútbol
  • gluteo = anca / galta del cul
  • greve = folga
  • impresa de pede = chafada
  • instrui (n) = ensenyança
  • ja = ya
  • janero = giner
  • jeta = chorro
  • joia = fruïr/disfrutar
  • judi (n) = enjuïciament
  • lampo = rellamp
  • lejera = llauger
  • letuga = lletuga
  • lezardo = fardacho
  • lia (n) = víncul
  • liador = enchufe
  • limonada = llimonada
  • linguistica = llingüística
  • me = yo
  • mera = apenes
  • mesaje = mensage
  • mesaje = mensaje
  • miror = espill
  • monte = montanya
  • mul = clochina
  • nase = naixer (v)
  • nom familial = llinage
  • nonempleada = desempleat, parat
  • nos = mosatros, nosatros
  • nos = nosatros
  • oji = hui (av)
  • omeleta = coqueta, tortilla
  • osio = oci
  • otarda = avutarda
  • oteni (v) = obtindre
  • oto = huit
  • otra = atre
  • otra = atre, atra
  • para = parar
  • paralel = paralel
  • paro = totestíu
  • pasaro = tauladí
  • patata = creilla
  • per favore = per favor
  • periodo = periodo
  • pesca = bresquilla / melocotó
  • peti = chicotet
  • pexa (n) = peixca
  • pexor = peixcador
  • piga = picarassa
  • plaia = plaja
  • plataforma (tren) = moll
  • posmedia = vesprada
  • rascasielo = rascacels
  • rede = ret
  • repulsa = oix
  • reteneria = almagasen
  • reteni (v) = almagasenar
  • ricia = riquea
  • roja = roig
  • sala de vesti = vestuaris
  • salada = ensalada
  • salta = bot
  • salva (mone) = aforrar
  • scafal = estant
  • scola = colege
  • scrivor = escritor
  • securia = seguritat
  • seja = cadira, assent
  • selaco = taburó
  • selo = sagell
  • semana = semana
  • senglar = javalí, porc javalí
  • senta (v) = assentar
  • senta se = assentarse
  • servi (n) = servici
  • silo = sija
  • sirculo = círcul
  • sirculor = aguilucho
  • soldi = dumenge
  • sorti (n) = eixida
  • sorti (v) = eixir (v)
  • spetaculo = espectàcul
  • sporte = deport
  • stomaco = estomec
  • su = baix
  • sude = sur
  • suje (n) = suja / follí / sollim / estalzim
  • suporta = soport
  • suposa (v) = supondre
  • suscrive (n) = firma
  • sutrae = llevar
  • tal = aixina
  • tamia = farda
  • temprana = pronte
  • temprana = pronte (av)
  • tesoro = tesor
  • teto = trespol
  • tio = tio
  • tipo = tipo
  • trae = entregar, dur, portar
  • trae = traure
  • trigo = forment
  • vacanse = vacacions
  • vanelo = judia
  • vano = palmito
  • vantaje = ventaja
  • veculo = vehicul
  • vendor de pex = peixcater
  • veni (v) = vindre
  • vide = vore (v)
  • volpe = rabossot
  • vos = vosatros
  • vultur= grifó
  • xerca (v) = buscar
  • xerca = Búsqueda
  • xico = chiquet
  • xocolada = chocolate

Situa sosiopolitical[edita | edita la fonte]

Oji, la lingua valencian es ofisial parte de la lingual catalan (como ia vole la catalanistes). Esta aveni cuando la politicistes espaniol ia lasa la catalanistes imposa sua academia per la lingua. Esta academia, la Academia Valencian de la Lingua, defende ce valencian e catalan es la mesma lingua, negante la nondepende de valencian; e ance ia crea sua ortografia, la Normes de Castelló, fundida sur la ortografia catalan. La causa xef de esta es la usa political de la lingua fada par la nasionalistes catalan, ci vole ajunta Valensia e la Isolas Balear per crea la Paises Catalan.

Referes[edita | edita la fonte]

  1. "El Mossàrap de Valéncia" par Lleopolt Penyarroja

Bibliografia[edita | edita la fonte]

  • Fontelles, Antoni; Lanuza, Joaquim e Garcia, Laura (1996) Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat. ISBN: 84-89069-20-4
  • Lopez i Verdejo, Voro et al. (2015) Nova Gramàtica de la Llengua Valenciana, Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
  • López i Verdejo, Voro (2017) Diccionari General de la Llengua Valenciana, Valéncia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Lias esterna[edita | edita la fonte]