Transilvania

De Vicipedia
Scermo de Transilvania
Transilvania (orania), e de alta a su (orania pal): Maramures, Crisana, e Banat

Transilvania es un rejion istorial en Romania sentral moderna. Lo borda a la este e sude par la Montes Carpatian e a la ueste par la Montes Apuseni. La rejion es famosa per la vistas de la Carpatianes e sua istoria rica. Lo conteni ance alga sites major como Cluj-Napoca, Brasov, Sibiu, e Targu Mures. La mundo ueste asosia comun la rejion con vampires, causada par la novel Dracula, par Bram Stoker, e la filmas fundida sur la novel. La mito ia comensa con la narada de un Prinse Vlad Dracul notada per sua cruelia.

La istoria de Transilvania es un de series de domina par poplas diferente. Orijinal, lo ia es la nucleo de la Rena de Dacia (82 BC–106 AD), concistada par la romanes en 106. Pos la romanes, lo ia es invadeda par la carpes, la visigotos, la hunes, la gepides, la avares, e la slavicas. Entre la sentenios 9 e 11, la balgarsces ia rena Transilvania, segueda par un rena corta par la valahianes. La magiares ia concista multe de Europa sentral, incluinte Transilvania en 1003, cuando Re Stefan 1 ia vinse Prinse Gyula. Per multe anios, la Impero Hapsburg e la Impero osmanian ia batalia per posese de Transilvania (e otra teritorios de la Balcanes). Seguente la Gera Mundal 1, la majoria romanian de Transilvania ia eleje representores, ci alora ia declara un uni con Romania a 1 desembre 1918, cual es aora la festa nasional de Romania, nomida "la Dia de la Uni Grande".