Tahiti (lingua)
| Tahiti Reo Tahiti Reo Mā'ohi | |||
|---|---|---|---|
| Parlada en: | Polinesia Franses | ||
| Area: | |||
| Tota parlores: | 68 000 | ||
| Familia: | Linguas austronesian | ||
State ofisial | |||
| Lingua ofisial de: | Polinesia Franses | ||
| Regulada par: | |||
Sifras | |||
| ISO 639-1: | ty | ||
| ISO 639-2: | tah | ||
| ISO 639-3: | |||
| SIL: | |||
Mapa | |||
| Vide ance: Lingua – Lista de linguas | |||
La lingua tahiti es la lingua de la Isola Tahiti e otra isolas prosima en Polinesia Franses. Lo es un lingua de la familia polinesian, e es relatada prosima a la lingua maori de Zeland Nova, la lingua maori de la Isolas de Cook, e la lingua hawaii. Per esemplo (fonetical):
| LFN | Tahiti | Maori | Maori de la Isolas de Cook |
|---|---|---|---|
| sielo | ɾaʔi | ɾaŋi | ɾaŋi |
| vento de norde | toʔeɾau | tokeɾau | tokeɾau |
| fem | vahine | wahine | vaʔine |
| casa | faɾe | ɸaɾe | ʔaɾe |
| madre | metua vahine | ɸaea | metua, ma:ma: |
| padre | metua ta:ne | matua, pa:pa: | matua, pa:pa: |
Spele e pronunsia
[edita | edita la fonte]Tahiti ave sola des-cuatro fonemes - nove consonantes e sinco vocales. La vocales ave formas corta e longa, la longas indicada par un supralinia.
| Letera | Nom |
|---|---|
| a | ’ā |
| e | ’ē |
| f | fā |
| h | hē |
| i | ’ī |
| m | mō |
| n | nū |
| o | ’ō |
| p | pī |
| r | rō |
| t | tī |
| u | ’ū |
| v | vī |
| ’ | ’eta |
Los sona como en lfn. 'eta indica un consonante plosiva glotal ([ʔ]).
Esta tables mostra la sistem fonetica de tahiti:
| Bilabial | Labiodental | Alveolal | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Plosiva | p | t | ʔ | ||
| Nasal | m | n | |||
| Vibrante | ɾ | ||||
| Fricativa | f v | h |
| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Alta | i | u |
| Media | e | o |
| Basa | a |
Diftongos:
- ai: [aj], simil a lfn "ai".
- ae: [aɛ], simil a lfn "ae"; cuando destenseda [ɛ], simil a lfn "e".
- oi: [œi], simil a lfn "oi".
- ao: [oʊ], simil a lfn "o".
- au: [aw], simil a lfn "au".
Nomes
[edita | edita la fonte]La presente de un determinante ante un parola indica ce la parola es un nom.
Pluralia de nomes es indicada sola par la paricula mau entre la article e la nom. Tahiti no indica pluralia con afisas.
Pronomes personal
[edita | edita la fonte]La pronomes de tahiti ave variosa per la tre persones e tre numeros - simple, duple, e plural:
| Simple | Duple | Plural | |
|---|---|---|---|
| Persona un | vau, au, -’u |
tāua1, māua2 |
tātou1, mātou2 |
| Persona du | ’oe | ’ōrua | ’outou |
| Persona tre | ’ōna, ’oia, -na, ana |
rāua | rātou |
- 1 incluinte (me/nos e tu/vos)
- 2 escluinte (nos ma no tu/vos)
Determinantes
[edita | edita la fonte]On ave multe determinantes en tahiti. A su es la determinantes la plu importante: la articles, la determinantes de indica, e la determinantes de posese:
On ave modas variosa per forma la articles. "La" es normal te (te ’oire - "la site"); "un" es normal te hō’ē (te hō’ē ’oire - un site). Per cosas duple, on usa nā (nā mata - "la oios"). Per la plural, on ajunta mau ante la nom (te mau fare - "la casas"; te hō’ē mau fare - "alga casas"). Tahiti ave ance un article personal ’o (E fa’ehau ’o Rui - "Luis (Rui) es un soldato")
Esta table mostra la articles plu comun:
| Simple | Duple | Plural | |
|---|---|---|---|
| Defini | te, t- |
nā, n- |
te mau |
| Nondefini | te hō’ē | - | te hō’ē mau, vē |
| Personal | ’o | - | - |
La determinantes de indica ave formas per cosas distante e prosima, e un forma plu ambigua:
| Simple | Plural | Neutral | |
|---|---|---|---|
| Prosima | teie, te’ie, tēnā |
teie mau, te’ie mau, tēnā mau |
teie |
| Distante | terā, tēnā |
terā mau, tēnā mau |
terā |
Tahiti distingui tre formas de determinantes de posese: Un forma forte, ce indica ce la cosa es juntada forte a la person o cosa (tōna pape - sua acua, la acua de la rio); la forma debil, ce indica ce la cosa es juntada debil a la person o cosa (tāna pape - sua acua, la acua cual el beve); e un forma neutral. Per crea la pronom de posese, on pone un article (te, te mau) ante la determinante de posese.
| Posese forte | Posese neutral | Posese debil | |
|---|---|---|---|
| Persona un | tō’u | ta’u | tā’u |
| Persona du | tō’oe | tō | tā’oe |
| Persona tre | tōna | tana | tāna |
Numeros
[edita | edita la fonte]- tahi, hō’ē - 1
- piti - 2
- toru - 3
- maha - 4
- pae - 5
- ono - 6
- hitu - 7
- va’u - 8
- iva - 9
- hō’ē ’ahuru - 10
Verbos
[edita | edita la fonte]Tahiti ave multe particulas per indica la moda, aspeta, e tempo de verbos. La moda e aspeta es plu importante ca la tempo, cual es indicada frecuente sola par la situa. Otra averbos ajunta plu detalia a la verbo.
| Marca | Sinifia |
|---|---|
| ’a | Comanda |
| ’ua | Perfeta |
| e | Nonperfeta |
| tē... nei, tē... ra | Progresante |
| ’ia | Desirada |
| i... na | Presente perfeta |
| mai | Prosimia spasial |
| ana | Sinifia jeneral - usas variosa |
| ai | Dependente |
| hia, a | Pasiva |
Per esemplo:
- ’ua tae mai te pahī i te hora piti - "La barco ia ariva asi a la ora du".
- ’ua - perfeta
- tae - verbo "ariva"
- mai - la ata aveni prosima spasial
- te pahī - la nom "la barco"
- i te hora piti - "a la ora du"
Ordina de parolas
[edita | edita la fonte]La ordina de parolas es verbo-sujeto-(ojeto/completante). La ojeto es introduida par la preposada i. Per esemplo:
- ’ua ’amu ’o Tama i te i’a ("Tama ia come la pex", leteral "ia come Tama la pex")
- ’ua hopu vau i te miti ("Me ia bani en la mar", leteral "ia bani me en la mar")
Per construis nonpersonal, tahiti usa ’ua ta’ata ("on", "ave").
Espresas comun
[edita | edita la fonte]| Tahiti | LFN |
|---|---|
| Maeva | Bonveni |
| ’ia ora na ’oe | Bon dia, alo |
| Pārahi | Adio |
| Māuruuru | Grasias |
| ’ē, ’ae | Si |
| ’aita, e’ita, e’ere | No |
| Maita’i | Bon |
| Fare | Casa |
| Popa’ā | Stranjer blanca |