Tahiti (lingua)

De Vicipedia
Tahiti
Reo Tahiti
Reo Mā'ohi
Parlada en: Polinesia Franses
Area:
Tota parlores: 68 000
Familia: Linguas austronesian
State ofisial
Lingua ofisial de: Polinesia Franses
Regulada par:
Sifras
ISO 639-1: ty
ISO 639-2: tah
ISO 639-3: [1]
SIL: [2]
Mapa
Vide ance: LinguaLista de linguas

La lingua tahiti es la lingua de la Isola Tahiti e otra isolas prosima en Polinesia Franses. Lo es un lingua de la familia polinesian, e es relatada prosima a la lingua maori de Zeland Nova, la lingua maori de la Isolas de Cook, e la lingua hawaii. Per esemplo (fonetical):

LFN Tahiti Maori Maori de la Isolas de Cook
sielo ɾaʔi ɾaŋi ɾaŋi
vento de norde toʔeɾau tokeɾau tokeɾau
fem vahine wahine vaʔine
casa faɾe ɸaɾe ʔaɾe
madre metua vahine ɸaea metua, ma:ma:
padre metua ta:ne matua, pa:pa: matua, pa:pa:

Spele e pronunsia[edita | edita la fonte]

Tahiti ave sola des-cuatro fonemes - nove consonantes e sinco vocales. La vocales ave formas corta e longa, la longas indicada par un supralinia.

Letera Nom
a ’ā
e ’ē
f
h
i ’ī
m
n
o ’ō
p
r
t
u ’ū
v
’eta

Los sona como en lfn. 'eta indica un consonante plosiva glotal ([ʔ]).

Esta tables mostra la sistem fonetica de tahiti:

Consonantes
  Bilabial Labiodental Alveolal Glotal
Plosiva p t   ʔ
Nasal m   n    
Vibrante     ɾ  
Fricativa   f v   h


Vocales
  Anterior Posterior
Alta i u
Media e o
Basa a  


Diftongos:

  • ai: [aj], simil a lfn "ai".
  • ae: [aɛ], simil a lfn "ae"; cuando destenseda [ɛ], simil a lfn "e".
  • oi: [œi], simil a lfn "oi".
  • ao: [oʊ], simil a lfn "o".
  • au: [aw], simil a lfn "au".

Nomes[edita | edita la fonte]

La presente de un determinante ante un parola indica ce la parola es un nom.

Pluralia de nomes es indicada sola par la paricula mau entre la article e la nom. Tahiti no indica pluralia con afisas.

Pronomes personal[edita | edita la fonte]

La pronomes de tahiti ave variosa per la tre persones e tre numeros - simple, duple, e plural:

Pronomes personal
  Simple Duple Plural
Persona un vau,
au,
-’u
tāua1,
māua2
tātou1,
mātou2
Persona du ’oe ’ōrua ’outou
Persona tre ’ōna,
’oia,
-na,
ana
rāua rātou


1 incluinte (me/nos e tu/vos)
2 escluinte (nos ma no tu/vos)

Determinantes[edita | edita la fonte]

On ave multe determinantes en tahiti. A su es la determinantes la plu importante: la articles, la determinantes de indica, e la determinantes de posese:

On ave modas variosa per forma la articles. "La" es normal te (te ’oire - "la site"); "un" es normal te hō’ē (te hō’ē ’oire - un site). Per cosas duple, on usa (nā mata - "la oios"). Per la plural, on ajunta mau ante la nom (te mau fare - "la casas"; te hō’ē mau fare - "alga casas"). Tahiti ave ance un article personal ’o (E fa’ehau ’o Rui - "Luis (Rui) es un soldato")

Esta table mostra la articles plu comun:

Articles
  Simple Duple Plural
Defini te,
t-
nā,
n-
te mau
Nondefini te hō’ē - te hō’ē mau,
Personal ’o - -


La determinantes de indica ave formas per cosas distante e prosima, e un forma plu ambigua:

Determinantes de indica
  Simple Plural Neutral
Prosima teie,
te’ie,
tēnā
teie mau,
te’ie mau,
tēnā mau
teie
Distante terā,
tēnā
terā mau,
tēnā mau
terā


Tahiti distingui tre formas de determinantes de posese: Un forma forte, ce indica ce la cosa es juntada forte a la person o cosa (tōna pape - sua acua, la acua de la rio); la forma debil, ce indica ce la cosa es juntada debil a la person o cosa (tāna pape - sua acua, la acua cual el beve); e un forma neutral. Per crea la pronom de posese, on pone un article (te, te mau) ante la determinante de posese.

Determinantes de posese
  Posese forte Posese neutral Posese debil
Persona un tō’u ta’u tā’u
Persona du tō’oe tā’oe
Persona tre tōna tana tāna


Numeros[edita | edita la fonte]

  • tahi, hō’ē - 1
  • piti - 2
  • toru - 3
  • maha - 4
  • pae - 5
  • ono - 6
  • hitu - 7
  • va’u - 8
  • iva - 9
  • hō’ē ’ahuru - 10

Verbos[edita | edita la fonte]

Tahiti ave multe particulas per indica la moda, aspeta, e tempo de verbos. La moda e aspeta es plu importante ca la tempo, cual es indicada frecuente sola par la situa. Otra averbos ajunta plu detalia a la verbo.

Marca Sinifia
’a Comanda
’ua Perfeta
e Nonperfeta
tē... nei, tē... ra Progresante
’ia Desirada
i... na Presente perfeta
mai Prosimia spasial
ana Sinifia jeneral - usas variosa
ai Dependente
hia, a Pasiva

Per esemplo:

  • ’ua tae mai te pahī i te hora piti - "La barco ia ariva asi a la ora du".
    • ’ua - perfeta
    • tae - verbo "ariva"
    • mai - la ata aveni prosima spasial
    • te pahī - la nom "la barco"
    • i te hora piti - "a la ora du"

Ordina de parolas[edita | edita la fonte]

La ordina de parolas es verbo-sujeto-(ojeto/completante). La ojeto es introduida par la preposada i. Per esemplo:

  • ’ua ’amu ’o Tama i te i’a ("Tama ia come la pex", leteral "ia come Tama la pex")
  • ’ua hopu vau i te miti ("Me ia bani en la mar", leteral "ia bani me en la mar")

Per construis nonpersonal, tahiti usa ’ua ta’ata ("on", "ave").

Espresas comun[edita | edita la fonte]

Tahiti LFN
Maeva Bonveni
’ia ora na ’oe Bon dia, alo
Pārahi Adio
Māuruuru Grasias
’ē, ’ae Si
’aita, e’ita, e’ere No
Maita’i Bon
Fare Casa
Popa’ā Stranjer blanca