Louis 14

De Vicipedia

Louis 14, ance nomida la Re Sol (5 setembre 1638 – 1 setembre 1715) ia es la re de Frans e de Navara de 14 maio 1643 asta sua mori. Sua jenitores ia es Louis 13 e Anne de Osteraic. El ia es batizada como Louis Dieudonné (la donada de dio), car sua jenitores no ia susede ave enfantes tra la 22 anios presedente. En 1643, ante sua aniversario sinco, sua padre ia mori e Louis ia erita la trono. Car el ia es tro joven per rena, sua madre ia rena Frans con cardinal Mazarin, un finansior italian ci ia es la ministro xef de Louis 13. Mazarin ia gida la nasion tra la partes tarda de la Gera de 30 anios (1618–48), en cual Frans ia luta per supremia militar contra la dinastia Hapsburg cual ia rena Espania.

En 1660, Louis ia sposi Maria Theresa de Espania, la fia de re Philip 4 de Espania e Elisabeth de Frans. Los ia ave ses enfantes. Sola la prima, Louis, "la Dauphin grande", ia survive. "Dauphin" es franses per "delfin", cual apare sur la scermo de eraldia de la eritores legal de Frans.

Pos la mori de Mazarin en 1661, Louis ia proclama ce el va rena Frans sin un ministro xef, como no re franses ia fa a ante. El ia intende rena como un monarca asoluta, credente ce la potia de re deriva direta de dio. Ma el ia crede ance ce el es obligada a rena per la bonia de sua popla, e ia acorda ce el debe rena su la constrinjes de la leges e abituas de sua rena. Louis ia consulta sua nobiles e ministros, e ia reuni a cada semana con sua consiliores alta. El ia crea un consilio de ministros nonformal, cual ia es gidada par Jean-Baptiste Colbert, la ministro xef de finansia.

An tal, la sistem de monarcia asoluta ia asentua la rol de la re, e Louis ia es multe susedosa en colie potia a se, e ia usa la sol como simbol de sua rena.

Comensante en 1661, Re Louis 14 ia muta un casa simple per xasores a un palasio merveliosa. Plu ca 30 000 laborores ia construi la Palasio de Versailles, un projeta cual ia drena la tesoreria real per desenios. La custas ia inclui no sola la construi, ma ance la diverti de rios, la instala de tubos per trae acua pur a la palasio, e la planta de miles de oranios per covre la odor de la acua de cloaca cual no ia pote es intera drenada a via.

En maio 1682, Louis ia cambia la capital de Frans a Versailles, a 12 milias de Paris. El ia desira move se e sua nobiles a via de la conspiras de Paris, e Versailles ia deveni un simbol de sua monarcia asoluta.

An si Louis ia sonia un erita espaniol per sua eritores, sua politica militar no ia intende estende la teritorio de Franse. El ia promove la Gera de la Devolui (1667–68) per reclama alga de la posesedas de Espania pos la mori de la padre de sua sposa, Philip 4. Louis ia reclama la posese de Nederland espaniol en loca de la donada per sposi cual Philip 4 no ia paia.

La ataca franses en Nederland espaniol ia mali la relatas entre Frans e Nederland libre. La nederlandeses ia luta ja contra la espanioles tra jeneras per proteje se contra un invade de sua pais. Los no ia intende permete ce la franseses menasa los en la mesma modo. La resulta ia es un gera en Nederland de 1672 a 1678, en cual Louis ia mostra denova la potia de la militar franses. Louis no ia susede concista Nederland. Per proteje se, la nederlandeses ia abri la paramares, ia inonda la campania, e ia cambia [Amsterdam] a un isola. La armadas de Louis no ia pote avansa plu, e los ia negosia un sesaspara.

Un gera ia comensa denova cuando Espania e [Osteraic] ia alia se con Nederland, e Louis ia fa un trata con [England] en 1670 per reteni la neutria de sua marina. Ambos lados no ia pote gania un vinse clar, e ambos ia sufri difisiles finansial, cual ia condui ultima los a un trata per sesa la gera.

En 1685, Louis ia cansela la Trata de Nantes. Esta trata ia dise ce Frans va ave libria de relijio, ma pos la cansela, protestantisme ia deveni nonlegal. Entre 210 000 e 900 000 protestantes – nomida ugonotes – ia sorti de Frans a Nederland, England, e otra paises protestante. La res ci ia segue Louis ia nesesa imposta la popla, spesial la povres, per atenta paia la deta cual la atas de Louis ia causa. Esta impostas ia es un parte major de la causa de la Revolui Franses.

Pos la media de la desenio de 1680, Louis ia comensa deveni fatigada. El ia manteni un ajenda multe intensa e no ia atende sua dotores. Un braso rompeda ia proibi sua paseas a cavalo o pede, e el ia debe es puiada sirca Versailles en un seja rolante. En 1683, sua sposa prima ia mori, e Louis ia sposi sua amor de multe anios, Françoise d'Aubigné, la Marcesa de Maintenon. En 1711, el ia esperia la mori de sua fio prima, e a la anio seguente, la mori de sua neto prima.

Pos 72 anios sur la trono, Louis ia mori de gangrena a Versailles, a 1 setembre 1715, a cuatro dias ante sua aniversario 77. El ia es enterada en la basilica de San Denis estra Paris. El ia resta ala tra sirca 80 anios, pos cual revoluistes ia desentera e destrui la corpo. Louis ia es segueda como re par sua duneto Louis 15, ci ia ave sinco anios cuando el ia deveni re de Frans.