Karl Popper

De Vicipedia
Karl Popper, sirca 1980

Karl Raimund Popper (28 julio 1902 - 17 setembre 1994) ia es un filosofiste e comentor sosial brites, naseda en Osteraic. Un de la filosofistes de siensa la plu influente de la sentenio 20. Popper es conoseda per sua rejeta de indui clasica en la metodo siensal, e ia prefere falsi empirical. Seguente Popper, un teoria en la siensas empirical pote nunca es demostrada, ma lo pote es falsida, pe lo pote e debe es investigada con esperimentas desidente. Popper ia es oposada a la esplica clasica de justi, cual el ia repone con razonalisme critica.

En discutes political, el es conoseda per sua defendes enerjiosa de democratia libral e la prinsipes de critica sosial cual el ia crede permete la posible de un sosia abrida e florinte. Sua filosofia political ia inclui ideas de la ideolojias political major de democratia, incluinte sosialisme/democratia sosial, libertarianisme/libralisme clasica, e conservalisme, e ia atenta reconsilia los.

Un esemplo de esta atenta de reconsilia es un discute de tolera en The Open Society and Its Enemies ("la sosia abrida e sua enemis", 1945):

Tolera sin limitas debe resulta en la desapare de tolera, Si nos estende tolera sin limitas an a los ci es nontolerante, si nos no es preparada per defende un sosia tolerante contra la atacas par la nontolerante, alora la tolerante va es destruida, e tolera con los.

Karl Popper ia nase en Wien en 1902 a jenitores de la clase media alta: Jenny Schiff e Simon Siegmund Carl Popper, un avocato e dotor de leges a la Universia de Wien. Tota de sua avis ia es iudi, ma los no ia es multe relijiosa, e como un parte de la prosede de asorbe cultural, la familia ia converti a luteranisme ante sua nase.

En 1928, Popper ia gania un diploma dotoral en psicolojia, su la supravide de Karl Bühler e Moritz Schlick. Sua tese ia es Zur Methodenfrage der Denkpsychologie ("sur demandas de metodo en la psicolojia de pensa"). El ia sposi sua asosior Josefine Ana Henninger (190-1985) en 1930. El ia es profesor a la Universia de Zeland Nova, e plu tarda, a la Universia de London.

Popper ia mori de complicas de canser, pneumonia, e fali de la renes con 92 anios a 17 setembre 1994.