Apalatxia

De Vicipedia

La Apalatxia (engles: Appalachians; franses: Appalaches) es un montania grande en la este de America Norde. La plu de esta cadena es en la SUA, ma un parte estende en Canada sude-este. La cadena es larga de 160 a 480 km, e longa de 2400 km, corente de Newfoundland sude-ueste a Alabama sentral. La media alta de la montes es sirca 900 metres. La monte la plu grande es Mount Mitchell en Carolina Norde (2037 metres). La nom es de un vileta de americanes orijinal a la costa de Florida norde, cual la esplorores de Espania ia scrive Apalachen. Esta nom ia es donada a la tribu (aora ance nomida la Apalachee) e a la montes a la norde de la vileta. La nom ia es estendeda per refere a la cadena intera.

En la SUA, la nom es plu comun usada per la montania de la Virginias a la Carolinas, e es estendeda per nomi la popla de esta area e sua cultur, cual es multe tradisional. La area ia es orijinal colonida par migrores scotes de Er Norde, e de alga partes de England e de Deutxland. Multe reteni un dialeto cual ia orijina en engles de la sentenio 18. En la sude, la abitores inclui ance multe desendentes de sclavos. La musica de la Apalatxia, cual ia orijina en la musica celta con contribuis de la musica de americanes african, ia influe multe la musica popular de oji. Apalatxia es ance la sentro de cristianisme fundaliste, comensante en la sentenio 19.

La area ave ancora multe persones povre, an si la economia boni en esta sentenio. Orijinal, la ocupas la plu comun ia inclui la cultiva simple e la produi de lenio. En la sentenio 19, con la revolui industrial, la mina de carbon ia deveni multe importante. Oji, fabrica, transporta e turisme es ance importante. La area es un de la plu belas en America Norde.