Pangea

De Vicipedia
Pangaea en la mesozoica temprana (sirca 200 milion anios ante oji
la distribui de fosiles entre continentes
la rompe de Pangea a presente

Pangea ia es un super-continente cual esiste en la eras paleozoica tarda e la mesozoica temprana. Lo ia asembla de unias continental plu temprana sirca 335 milion anios a ante, e el ia comensa rompe a partes sirca 175 milion anios a ante. Contrastante con la tera oji e sua distribuis de continentes, Pangea ia es sentrida sur la ecuator e ensircada par la super-mar Pantalasa. Pangea es la super-continente la plu resente e la prima cual ia es reconstruida par jeolojistes.

La nom "Pangea" es derivada de elinica antica pan (πᾶν, "tota, intera") e gaia (Γαῖα, "madre tera"). La conseta ce la continentes, a un ves, ia formi un masa de tera continuante, ia es prima proposada par Alfred Wegener, la orijinor de la teoria siensal de vaga de continentes, en sua libro de 1912 "La orijina de continentes" (Die Entstehung der Kontinente). El ia estende sua ipotese en sua libro de 1915 "La orijina de continentes e mares" (Die Entstehung der Kontinente und Ozeane), en cual el ia sujesta ce, ante rompe e vaga a sua locas presente, tota continentes ia formi un super-continente singular cual el ia nomi la Urcontinente.

La fosiles suportante per Pangea inclui la esiste de spesies simil o an identica sur continentes cual es aora distantias grande de lunlotra. Per esemplo, fosiles de la terapsido Lystrosaurus ia es trovada en Africa sude, India, e Antartica, longo membros de la flor Glossopteris. Simil, la retil de acua dulse, la mesosauro, ia es trovada sola en rejiones localida de la costas de Brasil e Africa ueste.

Plu suporta per Pangea es trovada en la jeolojia de continentes visina, como la jeolojia de la costa esta de America Suda e la costa ueste de Africa. La glasia polal de la periodo carboniferosa ia covre la parte sude de Pangea. Despones glasial de la mesma eda e strutur ia es trovada sur multe continentes separada cual ia es visina en la continente de Pangea.

La formi de Pangea es aora esplicada como tetonica de platas. La envolve de tetonica de platas en la separa de Pangea aida per esplica como lo no ia separa tota a un ves, ma a tempos diferente, en segues. Plu, pos esta separas, lo ia es ance descovreda ce la masas de tera separada pote ia continua rompe a partes multe veses. La forma de cada ambiente e clima sur Pangea es la resulta de tetonica, e donce, lo es la resulta de esta moves e cambias, presas de clima ia es forsada sur la viventes de Pangea. An si tetonica ia es la plu importante en la forma de masas de tera plu tarda, lo ia es ance esensal en la locas, climas, ambientes, abitadas, e strutur jeneral de Pangea.

Cual pote ance es oservada sur la platas tetonica e Pangea, es la formi de tal platas. Montanias e vales formi como la resulta de colides de masas de tera, e ance tremateras e profondas. Seguente, estas formida Pangea e ajustas de viventes. Plu, tetonicas pote contribui a la ativia de volcanes, cual es cargada per la estinguis e ajustas cual ia afeta vive tra tempo, e sin duta sur Pangea.