Istoria de Frans en la sentenio 17

De Vicipedia

La istoria de Frans en la sentenio 17 es marcada par la apico de la potia real, cual ia deveni asoluta. Pos 1659, la rena de Frans ia deveni un potia de cual sua influe ia estende a un parte grande de Europa.

Esta periodo ia es marcada, en Europa, par la Gera de Tredes Anios (1618–48), e par un colie de otra geras par cual la res o prinses de diferente paises ia xerca suverti la res stranjer per recovre un masima de potia.

Ma lo es ance un periodo de cambias grande de un punto de vista cultural. La cultur franses ia estende tra Europa, en tota la dominas, suportada par la crea de academias: leteratur, artes, siensas. La franses ia es confirmada como lingua de scrivores major (Molière, Corneille, etc). La depinta, la sculta, la arciteta e la musica ia flori. La siensistes franses ia ave un loca multe importante en Europa (astronomia, matematica, fisica, otica, etc), con Fermat, Pascal, Descartes e otras.

La artistes e inteletosas franses ia es en la sentro de la redes cultural european.

Per esta razona, la sentenio 17 es nomida la Sentenio Grande (le Grand Siècle) en Frans.

Su Henrico 4[edita | edita la fonte]

Henrico de Navarra ia es re de Frans de 1589 a 1610 su la nom de Henrico 4, e de Navarra de 1572 a 1610. El ia nase en Pau a 13 desembre 1553, la fio de Antoine de Bourbon e de Joana 3 d'Albret, rea de Navarra. El ia es asasinada par Ravaillac en Paris, a 14 maio 1610.

An si on ia batiza el en 1554, el ia reseta de sua madre un educa calviniste cual ia converti el a la relijio reformida a fini de 1559.