Geto

De Vicipedia
La geto iudi de Frankfurt, 1628; la strada curva es la "Judengasse"
Un foto de la geto iudi de Frankfurt, 1904

Un geto es un parte de un site, tipal un visineria misera, ocupada par un popla o poplas minor (orijinal par la iudis). La parola es ance aplica a cualce area de un site o vila grande poplida cuasi tota par membros de un popla videda como inferior o perilosa par la popla de la site estra la geto. Orijinal, la nom ia es usada per areas restrinjeda de iudis, ma lo ia es ance usada per areas de romani o muslim en partes de Europa o african-americanes o latina-american en partes de la SUA, e otras. Oji, lo es comun usada per areas povre, sin sujeste un minoria o un otra. A veses, lo es usada par la popla de la area como un nom de solidaria e autorespeta.

Etimolojia[edita | edita la fonte]

La parola "geto" en elefen veni de la linguas sur cual es fundida (franses e italian ghetto, portuges, espaniol e catalan gueto). La parola veni de la area iudi de Venezia, la geto venezian en Cannaregio, relatada a la parola "fonderia" (ghèto) car on ia ave un prosima a la geto de la site en 1516. En 1899 la terma ia estende sua usa a areas urban folida de otra minorias.

An tal, la etimolojistes no acorda sur la orijina de la parola en venezian. On ave teorias cual relata lo a la venezian ghèto (fonderia), a la ivri get (ata de separa), a la ides gehektes (encluida), a la latina Giudaicetum (iudi), a la italian borghetto (site peti), a la franses antica guect (garda). Otra posiblia es sua relata con la parola Egitto (Egipte), de la latina Aegyptus (cisa en recorda de la esclui).

Vive en la geto[edita | edita la fonte]

Getos per iduis ia es atacada e destruida multe veses in istoria. La plu resente esemplo es la atentas par la Nazis en Deutxland, Polsca, e otra nasiones, per elimina la iudis de sua paises e, asta la fini de la Gera Mundal 2, de la mundo intera.

Per esemplo, la vive en la geto de Warsaw ia es multe difisil, car pd on no ia ave sapon per limpia o carbon per caldia. Suprafoli ia es comun: on ia ave entre 15 e 20 persones en un sola sala, cual ia resulta en persones abitante en la strada en la dia. Multe persones ia mori par fria e fame, car la popla ia es furnida con sola 184 calorias per person (min ca 10% nesesada). Persones mor ia es dejeta a la stradas. La poca survivores ia es alora colieda e enviada a campos per es matada.[1].

Referes[edita | edita la fonte]

  1. Life in the Ghettos

Lias esterna[edita | edita la fonte]