Ajusta en evolui

De Vicipedia
omolojia de membros en vertebratos diferente
gamas vestijial en balenas


Ajusta en evolui es la prosede cual causa ce organismes deveni plu conveninte a sua abitada. Ance, lo pote refere a un cualia cual es importante per la survive de un organisme. Per esemplo, la ajusta de la dentes de cavalos a la mole de erba. Par usa la terma ajusta per la prosede de evolui e cualia ajustante per la produi (la parte o funsiona de la corpo), la du sinifias de la parola pote es distinguida. Ajustas es produida par eleje natural. Definis seguente es de Theodosius Dobzhansky[1]:

"Ajusta es la prosede de evolui par cual un organisme deveni plu capas de vive en sua abitada o abitadas."

"Un cualia ajustada es un aspeta de la segue de developa de la organisme cual capasi e boni la probablia de acel organisme per survive e reprodui."

Ajusta pote causa o la developa de un cualia nova o la perde de un cualia de asendentes. Un esemplo es la ajusta de baterias a eleje antimicrobial, con cambias jenetica cual causa resiste par o ajusta la ojeto de la droga, o cual crese la ativia de transportantes cual pompa la droga estra la selula. Un otra esemplo es la bateria Escericia coli, cual evolui la capasia per usa asida sitrica como un nurinte en un esperimenta de dura longa. Flavobaterias ia evolui un enzima nova cual permete esta bateria per crese sur la produis ladal de fabrica de nilon. La bateria de solo Sfingobio evolui un via metabolal nova cual degrada la pestiside sinteseda pentaclorofenol. Un idea interesante (ma ancora controversa) es ce alga ajustas pote crese la capasia de organismes per jenera diversia jenetica e ajusta par eleje natural.

Ajusta aveni tra la altera gradal de strutures esistente. Donce, strutures con organiza interna simil pote ave funsionas diferente en organismes relatada. Esta es la resulta de un strutur singular de asendentes pote es ajustada per funsiona en modos diferente. La osos en la alas de ciroteros, per esemplo, es multe simil a los en la pedes de muses e la manos de primates, la resulta de tota esta strutures desende de un asendente mamal comun. Ma, car tota organismes vivente es relatada a alga grado, an organos cual pare no ave similes strutural, como en la oios de artropodos, calamares, e vertebratos, pote depende sur un colie comun de jenes omolojial cual controla sua asembla e funsiona; esta es nomida omolojia profonda.

En evolui, alga strutures pote perde sua funsionas orijinal e deveni strutures vestijial. Tal strutures pote ave no o poca funsiona en un spesie corente, ma ave un funsiona clar en spesies asendente o otra spesies prosima relatada. Esemplos inclui pseudojenes, la restas de oios nonfunsional en pexes sieca cual abita cavas, alas en avias ci no vola, la esiste de osos de ancas en balenas e serpentes, e marcas sesal en organismes cual reprodui sin seso. Esemplos de strutures vestijial en umanas inclui dentes de sajia, la cosix, la apendis vermin, e otra restas de condui como pel de gal e reflexes primitiva.

Ma multe cualias cual pare es ajustas simple es vera strutures ajustada per un funsiona ma cual deveni alga usosa per un otra funsiona. Un esemplo es la lezardo african Holaspis guenteri, cual ia developa un testa multe plata per asconde en fesures, como pote es videda par esamina sua relativas prosima. Ma, en esta spesies, la testa ia deveni tan plata ce lo aida en lisca de arbor a arbor - un ajusta ladal. En selulas, macinas moleculal como la flajelo de baterias e macinas per ordina protenas, ia evolui par la usa de alga protenas esistente cual ia ave otra funsionas en la pasada. Un otra esemplo es la usa de enzimas de glicolise e metaboli xenobiotica per servi como protenas strutural nomida cristalines en la lentes de oios.

Un area de rexerca corente en biolojia de developa en evolui, es la funda en developa de ajustas e ajustas ladal. Esta rexercas dirije se a la orijina e evolui de developa embrial e como alteras de developa e prosedes de developa produi cualias nova. Esta studias ia mostra ce evolui pote cambia la developa per produi strutures nova, como strutures de osos embrial cual developa a la mandibula en otra animales, en loca forminte partes de la orea media en mamales. Lo es ance posible ce strutures cual ia es perdeda en evolui ta reapare como un resulta de cambias en jenes de developa, como un muta en gales cual causa ce embrios crese dentes simil a los de crocodiles. Lo deveni clar aora ce la plu de alteras en la forma de organismes es la resulta de cambias en un colie peti de jenes conservada.

Referes[edita | edita la fonte]

  1. Dobzhansky, Theodosius (1968). "On Some Fundamental Concepts of Darwinian Biology". In Dobzhansky, Theodosius; Hecht, Max K.; Steere, William C. (eds.). Evolutionary Biology. Volume 2 (1st ed.). New York: Appleton-Century-Crofts. pp. 1–34. doi:10.1007/978-1-4684-8094-8_1. ISBN 978-1-4684-8096-2. OCLC 24875357.