Alfabeta ivri

De Vicipedia
(Redirijeda de Transcrive de ivri)
La manuscrito de Aleppo, de la sentenio 10

La alfabeta ivri es la alfabeta usada per scrive la lingua ivri, no sola ivri moderna (un de la linguas ofisial de Israel) ma ance ivri vea (la ivri usada en la Tenah). Ance la ides (un lingua germanica) e a alga veses la ladino (un lingua roman) es scriveda con la alfabeta ivri. La leteras es lejeda de destra a sinistra.

Ivri[edita | edita la fonte]

Consonantes

Alga consonantes ave du formas. En la table a su, la forma sinistra es la letera final cual es usada sola a la fini de un parola, donce a la sinistra. Esta forma es nomida sofit. Per esemplo, la letera k a la fini es kaf sofit (ך).

Alga consonantes ave du sonas: un sona dur (plodentes como p) e un sona suave (fricantes como f). Si un letera ave un sona dur, donce el es scriveda con un punto en la media, un dagesh, cual manca sempre a la sona suave a tota tempo. A alga veses, un sona suave es scriveda con un linia corta supra la letera, un rafe. Donce, esta leteras ave tre formas:

  1. ב per ambos /b/ e /v/
  2. בּ es con dagesh per /b/
  3. בֿ es con rafe per /v/
Vocales

La alfabeta ivri orijinal no ia ave vocales. Plu tarda, alga consonantes ia deveni usada per indica vocales ance. Esta consonantes es nomida con la terma latina mater lectionis. Aora la vocales es scriveda como sinietas (puntos e linias) su la leteras. Esta sinias es nomida nikud (נִקּוּד) e los es scriveda su la consonante ante la vocal.

Alfabeta ivri
Consonantes
final letera nom sona (IPA) transcrive numero
א Alef - 1
ב Bet /b/ /v/ b / v 2
ג Gimel /g/ g 3
ד Dalet /d/ d 4
ה He /h/ h 5
ו Vav /v/ v 6
ז Zayin /z/ z 7
ח Khet /x/ h 8
ט Tet /t/ t 9
י Yod /j/ i 10
ך כ Kaf /k/ /x/ c / h 20
ל Lamed /l/ l 30
ם מ Mem /m/ m 40
ן נ Nun /n/ n 50
ס Samekh /s/ s 60
ע Ayin - 70
ף פ Pee /p/ /f/ p / f 80
ץ צ Tsade /ts/ ts 90
ק Kof /k/ c 100
ר Resh /r/ r 200
ש Shin /ʃ/ /s/ x / s 300
ת Taf /t/ t 400
  
Alfabeta ivri
Vocales
longa corta multe
corta
sona (IPA) transcrive
ָ ַ ֲ /a:/ /a/ /a'/ a
ֵ ֶ ֱ /e:/ /e/ /e'/ e
וֹ ָ ֳ /o:/ /o/ /o'/ o
וּ ֻ   /u:/ /u/ u
יִ ִ   /i:/ /i/ i
Par la ajunta de du puntos vertical (shua), la vocal deveni multe corta (khataf).
La o corta e la a longa ave la mesma nikud.
Cada nikud ave un nom:
nikud nom
ְ shua
ַ patakh
ֲ khataf patakh
ֶ segol
ֱ khataf segol
ָ kamets
ֳ khataf kamets
ִ khirik
יִ khirik yod
ֵ tsere
ֻ ckubuts
וֹ kholam
וּ shuruk
Consonantes con du sonas
letera sona dagesh sona rafe sona
ב /b/ /v/ בּ /b/ בֿ /v/
כ /k/ /x/ כּ /k/ כֿ /x/
פ /p/ /f/ פּ /p/ פֿ /f/
letera sona shin sona sin sona
ש /ʃ/ /s/ /ʃ/ /s/
  
Mater lectionis: consonante per vocal
letera nom sona
א Alef longa, a multe veses /a:/
ה He /a:/ /e:/ /e/
ו Vav /u/ /o:/
י Yod /e:/ /e/ /i/

Ides[edita | edita la fonte]

Ides usa la alfabeta ivri en forma simplida: lo no ave la sinietas (como nikud, dagesh e rafe) e lo usa sola 22 consonantes. A veses, la nomes de leteras ides difere un poca.

Consonantes

La ides ia simpli la alfabeta ivri. La alfabeta ivri ofre plu leteras per un sona. Per esemplo, la /s/ es scriveda con cuatro leteras diferente (ש / שׂ / ס / ת). En la pasada, la leteras diferente ia ave ance sonas diferente, ma tra la anios la diferes ia desapare. Min sonas ia resta. La ides ia eleje un letera per cada sona restante e no ia nesesa plu la otra leteras. Sola la parolas de orijina semita es scriveda con sua leteras orijinal. Parlores ides pote leje la leteras ivri restante sin problemes.

Leteras ides comparada con leteras ivri
Consonantes
ides ivri
final letera sona nom nom sona final letera
  א - Shtumer alef Alef /'/   א
      Beis Bet /b/   בּ
  ב /b/ Beis Bet / Vet /b/ /v/   ב
    Veis Vet /v/   בֿ
  װ /v/ Tsvei vovn        
  ו /u:/ vocal Vov Vav /v/   ו
  ג /g/ Giml Gimel /g/   ג
  ד /d/ Daled Dalet /d/   ד
  ה /h/ Hei He /h/   ה
      Hei He /h/   הּ
      Ches Khet /x/   ח
ך כ /x/ Khof Khaf / Kaf /x/ /k/ ך כ
      Cof Kaf /k/   כּ
  ק /k/ Kuf Kof /k/   ק
  י /j/ Yud Yod /j/ /i/   י
  ל /l/ Lamed Lamed /l/   ל
ם מ /m/ Mem Mem /m/ ם מ
ן נ /n/ Nun Nun /n/ ן נ
  ע /e/ Ayin Ayin /-/   ע
פּ פּ /p/ Pei Pe /p/ ףּ פּ
      Pei Pe / Fe /p/ /f/ ף פ
ף פֿ /f/ Fei Fe /f/ ף פֿ
ץ צ /ts/ Tsadek Tsade /ts/ ץ צ
  ר /r/ Resh Resh /r/   ר
  ז /z/ Zayen Zayin /z/   ז
זש /ʒ/ Zayen shin        
ש /ʃ/ Shin Shin / Sin /ʃ/ /s/   ש
      Xin Shin /ʃ/   שׁ
      Sin Sin /s/   שׂ
  ס /s/ Samekh Samekh /s/   ס
    /s/ Sof Thaf /t'/   ת
      Tof Taf /t/   תּ
ט /t/ Tes Tet /t/   ט
esplica
ides ivri
nonides, vide ivri diferente entre ivri e ides
Nota: En esta table no tota leteras es en segue de alfabeta.

Alga leteras es moveda per compare mesma sonas

Vocales

La difere la plu grande entre ides e ivri es la vocales. En ides, la vocales es leteras e no plu nikud. La leteras es derivada de nikud ma los no es scriveda como la puntos e linias su e supra la consonantes. Asi es la table de vocales en ides:

Leteras ides
Vocales
letera nom sona transcrive esplica
אָ Komets alef /o:/ o derivada de alef con komets
אַ Pasech alef /a:/ a derivada de alef con patakh
ײַ Pasech tsvei iudn /a:y/ ai derivada de patakh yod yod ("yaay")
יִ Khiric yud /i:/ i pote es scriveda simple como yud י ma no ante o pos un vocal o un otra yud
י Yud /y/ i es /y/ ante o pos un vocal, o otra ves /i:/
ײ Tsvei yudn /e:y/ ei
ו Vov /u:/ u
װ Tsvei vovn /v/ v
ױ Vov yud /oy/ oi
Per evita confusa con la ses leteras ultima a supra, nos ave tre regulas:
וּ Melupm vov En vov vov nos usa un dagesh en la vov prima per difere וּו per /uu/ de װ per /v/
En vov yud nos usa un dagesh en la vov prima per difere וּי per /uy/ de ױ per /oy/
יִ Khiric yud simpli a י (yud) es nonposible ante o pos un vocal per difere (per esemplo) entre ײ per /ey/ e ייִ per /yi:/
א Shtumer alef es un consonante sin sona; si un parola comensa con un vocal, donce la shtumer alef debe es la letera prima (como con la nikud vea, la vocales ides debe es portada par un consonante)

A multe veses nos pote, si nos vole, simpli la leteras — an si esta pare rompe la regulas:

  • La khirik yud en la parola "yidish" (ייִדיש) pote es scriveda como yud (יידיש) car asi no confusa entre la leteras ייִ e ײ per /ey/ es posible. Per "eidish" la parola ia debe comensa con un alef (איידיש).
  • la sona /uv/ es scriveda como וּװ (vide regulas) e par abitua nos scrive ance װוּ per /vu/, an si no vov segue la vov dagesh.


Sistemes de scrive model
Logografias Cuneforma | Ieroglifos | Xines | Canji | Maia
Silabarios Tsalagi | Canadianes orijinal | Catacana | Hiragana | Linial B
Abjades Alfabeta orijinal | Arabi | Fenisia | Arami | Ivri | Maniste | Nabatea | Sogdian | Suri | Tifinagh | Ugaritica
Abugidas Bangla | Brami | Calinga | Canada | Caxmiri | Devanagari | Granta | Gujurati | Gupta | Gurmuci | Hanunuo | Itiopian | Mianmar | Odia | Sindi | Sinhales | Tai | Tamil | Telugu | Tengwar | Tibetan | Tocarian
Alfabetas completa Adlam | Bopomofo | Cartuli | Cirilica | Copta | Deseret | Deutx | Elinica | Eres | Etrusca | Glagolitica | Goto | Haieren | Hangul | Latina | Mandaia | Mongol | Ogam | N'ko | Runas | Shaw | Turces vea | Uigur
Otra cosas Scrive corente | Stenografia | Transcrive | Alfabeta Fonetical Internasional (AFI) | Unicode