Butan

De Vicipedia
(Redirijeda de Druciul)
Rena de Butan
འབྲུག་རྒྱལ་ཁབ
druk gyal khap
Informa jeneral
Capital: Timpu
Lingua ofisial: Dzongca
Dirije
Governa:
- Xef de stato:
- Xef de governa:
Otras
Area: 38,394 km²
Popla: 634,982
Densia: 19.3/km²
PIB:
Mone:
Zona de ora: BTT (UTC+6)
Numero de telefon: +975
Interede: .bt

Butan (o Druciul; en dzongca: འབྲུག་ཡུལ་ druk yul), nomida ofisial la Rena de Butan (en dzongca: འབྲུག་རྒྱལ་ཁབ་ druk gyal khap), es un pais sin costa en Asia sude. Lo es en la este de la Montes Himalaia. Lo borda Xina a la norde, Barat a la sude, la stato de Barat nomida Sikkim e la Vale Txumbi de Tibet a la ueste, e la stato de Barat nomida Arunachal Pradesh a la este. Butan es jeopolitical en Asia sude e es la nasion la du de la min poplada en la rejion, seguente Maldives. La site capital e la plu grande es Timpu, en cuando Puntxoling es la sentro finansial. La cuantia de abitores, en la anio 2007, ia es sirca 2 327 849 persones. La lingua major es dzongca, un dialeto de tibetan.

La autonomia de Butan ia dura tra sentenios, e la teritorio ia es nunca colonida tra sua istoria. La stato butan - cual es en la Via de Seda entre Tibet, la sucontinente de India e Asia sude-este - ia developada un identia nasional distinguida cual es fundida en budisme. La teritorio ia es composada de multe feudos e ia es governada como un teocratia budiste par un xef spirital conoseda como la Zhabdrung Rinpoche. Pos un gera interna en la sentenio 19, la dinastia Wangchuck ia reuni la pais e ia comensa relatas con la Impero Brites. Butan ia crese un asosia stratejial con Barat tra la alti de comunisme xines e lo ave un borda disputada con la Republica Poplal de Xina. En 2008, lo ia cambia de un monarcia asoluta a un monarcia constitual e ia aveni sua vota nasional prima per la asembla nasional de Butan, cuan ave un sistem con du partitos cual distingui democrata butan.

La re de Butan es conoseda como la re dragon. Butan es ance notable car lo ia abri la via de la conseta de felisia nasional bruta. La area de la pais es sirca 47 000 cilometres cuadrida. La vista de la pais varia entre planos sutropical en la sude e la montania Himalaia sualpan en la norde, do on ave apicos con altia de plu ca 7000 metres. La monte la plu alta en Butan es Gangkhar Puensum, cual es ance un de la montes la plu grande en la mundo. Butan ance ave viventes savaje diversa.

En Asia sude, Butan es gradida como la prima en libria economial, fasilia de comersia, e pas; du en revenu per person; e es la pais la min frodante en Asia sude en 2016. An tal, Butan continua como un pais min developada. Idroeletrica es la majoria de la esportas de la pais. La governa es un democrata parlamental. Butan ave relatas diplomata con 52 paises e la Uni European, ma no ave lias formal con la sinco membros permanente de la Consilio de Securia de la Nasiones Unida. Lo es un membro de la Nasiones Unida, la Asosia Sudasian per Coopera Rejional, la BIMSTEC e la Promove de Paises No Aliniada. La Armada Real de Butan ave relatas militar estendosa con la fortes militar de Barat.